El canvi climàtic farà que, a finals d’aquest segle, els serveis ecosistèmics que ens dóna la natura siguin un 9% menors. Aquest és el resultat a què ha arribat un equip d’investigadors nord-americans en una anàlisi els resultats de la qual han estat publicats a ‘Nature’ i que apunten a una caiguda sostinguda del “capital natural” del món d’aquí a l’any 2100, un fet que els científics atribueixen, principalment, al canvi climàtic.
Una concepció economicista
De l’aire fresc a l’aigua, els boscos i la vida que acullen, la natura contribueix de maneres molt diferents al benestar dels humans. Maneres que, sovint, resulten difícils de quantificar però que resulten en el que, en una expressió que reflecteix tota una visió del món, alguns científics, economistes i polítics anomenen precisament “capital natural”, un concepte que reflecteix el flux de beneficis entre la natura i l’espècie humana.
Així doncs, com passa sovint en aquests àmbits, les preguntes són del tipus “què perdem quan perdem un ecosistema?” o, mirat al revés, “què guanyem si frenem el canvi climàtic i evitem alguns dels impactes que tindrà a la natura?”. És amb aquesta intenció que s’ha elaborat aquest estudi, que vol que es puguin tenir en compte efectes que normalment no són presents a les prediccions i projeccions per al futur.
Les desigualtats creixeran encara més
Per a fer aquests càlculs, els investigadors van emprar models globals de vegetació, models climàtics i estimacions del Banc Mundial del capital natural per tal d’establir quins impactes tindrà el canvi climàtic en el serveis ecosistèmics, la producció i els fons de capital natural.
Una de les principals conclusions del treball és que l’efecte del canvi climàtic als sistemes naturals de la Terra impactarà de manera important l’economia global. Quan un país perd capital natural la seva economia també se’n ressent, i l’article afirma que, el 2100, els canvis en la vegetació, les precipitacions i les concentracions de CO2 reduiran una mitjana d’un 1,3% el PIB de tots els països analitzats.
A més, però, aquesta reducció es distribuïrà de manera molt desigual: el 50% dels països més pobres rebran el 90% d’aquesta reducció del PIB mentre que el 10% de països més rics rebran un impacte de només un 2%. Això és, és clar, perquè els països pobres tenen una dependència més gran dels recursos naturals per a les seves economies i, per tant, una proporció més alta de la seva riquesa és en forma de “capital natural”.
Un càlcul conservador
Els càlculs, a més, es considera que són conservadors, perquè només tenen en compte els sistemes terrestres, i això sense tenir en compte ni els incendis forestals ni les plagues. Per tant, ni aquests factors ni els impactes del canvi climàtic en l’economia blava no hi han estat incorporats. Un cop es faci, cosa que els autors d’aquest estudi volen realitzar més endavant, la imatge global podria ser encara pitjor.
