Un equip d’investigadors del Dartmouth College, als Estats Units, ha posat preu al dany que han causat els països que més gasos d’efecte hivernacle emeten als països més pobres de la Terra. El seu estudi, publicat a la revista ‘Climatic Change’, podria esdevenir la base de demandes dels més perjudicats per les conseqüències que han patit a causa del comportament dels grans països desenvolupats.
Segons l’informe, els cinc països que emeten més carboni del món –els Estats Units, la Xina, Rússia, Índia i el Brasil– van causar, entre 1990 i 2014, unes pèrdues del producte interior brut (PIB) global que es calculen en uns 6 bilions de dòlars (6.000.000.000.000$), una xifra que suposa aproximadament un 11% del PIB de la Terra. De fet, els Estats Units i la Xina ja sumen unes pèrdues econòmiques d’1,8 bilions de dòlars cadascun.
Unes dades molt oportunes
És la primera vegada que la ciència relaciona les emissions de cada país amb les conseqüències econòmiques del canvi climàtic a la resta del món i, fins i tot, és capaç de posar-hi un número exacte. Aquest estudi, a més, arriba pocs mesos abans de la cimera climàtica COP27, on es tornarà a discutir l’assumpte dels fons climàtics, que els països rics haurien d’aportar als pobres per a mesures de reducció d’emissions, adaptació i mitigació però que mai acaben d’arribar.
Si els països no s’han posat d’acord ni tan sols en això, o no compleixen les promeses, la idea de demanar danys i perjudicis a qui ha estat més responsable del desastre a què ens enfrontem és encara més difícil. És per això que els autors de l’estudi posen les eines sobre la taula perquè els advocats i els polítics facin el que creguin convenient.
Països literalment a punt de desaparèixer
El cert, però, és que hi ha països sencers que podrien desaparèixer sota el mar durant les properes dècades i d’altres que s’enfronten a crisis menys definitives però també molt greus. Per tant, qualsevol ajuda que puguin tenir a l’hora de demanar als responsables de la situació actual que els compensin per tot el que han patit sempre és benvinguda.
L’estudi, de fet, també ha apuntat quines eren les economies que han sortit més perjudicades pels canvis en el clima, la majoria de les quals són a l’Hemisferi Sud. A Bangladesh, per exemple, on la pujada del nivell del mar, les inundacions i la calor han anat augmentant a mesura que passava el temps, es calcula que entre 1990 i 2014 es van perdre 14.100 milions de dòlars a causa dels Estats Units i 13.600 milions a causa de la Xina.
Els números parlen
El document també apunta, fins i tot, els països del nord que, a causa de l’augment de les temperatures, han millorat les seves collites o fins i tot algunes rutes comercials i que, per tant, s’han beneficiat de l’escalfament global, si més no fins ara. Amb unes xifres tan clares i detallades, els principals emissors del món trobaran molt poques excuses creïbles per no començar a contribuir seriosament a que els països pobres puguin fer la transició a una economia verda i sostenible, adaptar-se als impactes del canvi climàtic i, a més, treure la seva població de la precarietat en què es troba.
