Un equip d’investigadors d’Estònia i Suècia ha publicat, en un article a la revista ‘Research Ideas and Outcomes’, els resultats d’un treball amb el qual han mirat de crear un ‘mercat de valors’ de les espècies de la Terra segons el valor dels serveis ecosistèmics que proveeixen. Així, aquest sistema es podrà fer servir, si es vol, per calibrar millor l’impacte ambiental de les accions humanes.
Calcular el valor de les espècies
Coneixem més de 2 milions d’espècies, i podrien ser només una fracció de totes les espècies. Més enllà del seu valor intrínsec, també tenen un valor pels seus serveis ecosistèmics. El cas més clar és el dels insectes, que pol·linitzen els nostres conreus. No obstant això, no hi ha un sistema estandaritzat per calcular aquest valor, i per tant és molt fàcil justificar accions humanes que resulten en la disminució de les poblacions de diverses espècies i, fins i tot, posen en perill ecosistemes sencers.
És per això que, en aquest article, els investigadors proposen un ‘mercat de valors’ d’espècies, que vol servir com una base unificada per trobar la vàlua de qualsevol ésser viu de manera ‘automàtica’. Les espècies, és clar, no tenen propietari, i no se’n transmet la propietat sinó que la ‘venda’ suposa posar en perill o eliminar espècies d’alguna àrea, ja sigui contaminant, desforestant, amb les prospeccions mineres…
‘Retornar’ el dany causat
El que proposa aquest sistema és posar un preu a aquests processos, un deute que qui el duu a terme contreu amb el planeta i que ha de ‘pagar’ d’alguna manera que beneficiï la biodiversitat mundial. En el sentit invers, emprendre accions que beneficien algunes espècies podria convertir-se en un ‘deute’ de la biodiversitat amb la persona, empresa o institució o persona però, en aquest cas, es podria considerar una acció de bona voluntat.
Tot el mercat es basa en la idea d’“espècies digitals”, representacions d’éssers coneguts i desconeguts que es creuen que existeixen i que s’han elaborat amb tot el coneixement sobre el seu hàbitat, l’ecologia la distribució, les interaccions amb altres espècies… Perquè tot plegat funcioni, caldria tenir accés a totes les dades mundials tant de museus com de seqüenciació d’ADN i altres fonts, incorporant-ne el màxim possible per tenir una visió el més global i completa possible.
Pel que fa a aquest mercat, hauria de ser controlat alhora per associacions internacionals de taxonomistes i també per economistes. Tot i que pugui semblar estrany posar ‘preu’ a les espècies, els investigadors conclouen que fer pagar a qui les perjudiqui seria una bona manera de limitar els impactes que rebin i, alhora, impedir que algunes d’importants siguin completament eliminades.
