L’ONU alerta: l'”apartheid climàtic” pot empènyer 120 milions de persones a la pobresa

Segons el Relator Especial en Pobresa Extrema i Drets Humans, Philip Alston, en només deu anys les desigualtats mundials podrien créixer enormement

Philip Alston

El Relator Especial de l’ONU en Pobresa Extrema i Drets Humans, Philip Alston | ONU

El món corre el risc de caure en un “apartheid climàtic”, un mur que separi els rics, que poden protegir-se dels efectes de l’escalfament global; i els pobres, que quedaran enrere i hauran de patir-ne les seves pitjors conseqüències. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe que el Relator Especial de Nacions Unides en Pobresa Extrema i Drets Humans, Philip Alston, va presentar aquest dimarts a la seu de l’ONU a Ginebra (Suïssa). En concret, Alston va afirmar que durant els propers deu anys més de 120 milions de persones podrien veure’s empeses a la pobresa a causa del canvi climàtic i va remarcar que, de moment, els esforços per pal·liar els efectes del canvi climàtic en la pobresa al món han estat un fracàs.

Inundacions a Hanoi (Vietnam) l’any 2008. | Haithanh (CC)

“Perversament, mentre la gent pobre és responsables de només una fracció de les emissions globals, s’enduran la pitjor part del canvi climàtic i són els qui tenen menys capacitat per protegir-se. Ens arrisquem a un escenari d”apartheid climàtic’ on els rics paguin per escapar l’excés de calor, la gana i el conflicte mentre la resta del món és abandonat a la seva sort”. Els esdeveniments climàtics extrems com les sequeres, les inundacions i els huracans, que s’aniran fent més habituals, obligaran els més pobres del món a “triar entre morir de fam o migrar”, segons l’informe. Tot i les diferències en el discurs, les conclusions d’Alston no són gaire diferents de les d’un estudi recent que, d’una manera més dura, preveia un “col·lapse civilitzatori” per a l’any 2050 per raons molt semblants a les que apunta el Relator Especial.

Alston, de fet, va posar de manifest que la diferència entre l’impacte del canvi climàtic en rics i pobres fa anys que és evident. Per exemple, el 2012, quan l’huracà Sandy va afectar Nova York, mentre milers de persones de les zones més desafavorides de la ciutat van quedar-se sense electricitat ni accés a la sanitat durant dies, les oficines centrals de Goldman Sachs, a Manhattan, van ser protegides per sacs de terra i funcionaven gràcies a un generador privat. Aquestes diferències, que ja eren prou conegudes, només s’estan fent encara més evidents a causa de les emergències, puntuals o no, causades pel canvi climàtic, i aquesta circumstància podria convertir-se en un bucle. Les comunitats pobres, especialment les dones, seran els més afectats pel canvi climàtic perquè tendeixen més a dependre de l’agricultura per a la seva supervivència. Els països més desafavorits del món, a més, no només estan més exposats als pitjors desastres climàtics per la seva ubicació sinó que, a més, la pobresa fa que sigui impossible escapar-ne.

Una dona demanant almoina | Pixabay

El Relator Especial de l’ONU tamé va advertir, recordant les conclusions d’un informe previ de l’ONU, que frenar l’augment de les temperatures tal com preveu l’Acord de París de 2015 potser no serà suficient per salvar milions de persones que, a dia d’avui, ja estan patint. I tot i això, la majoria de països del món no sembla que estiguin fent prou per assolir els seus objectius climàtics, ni tan sols els de mínims. La setmana passada la Unió Europea va fracassar en el seu intent d’establir un calendari ambiciós per a la seva neutralitat en carboni. El president nord-americà, Donald Trump, va retirar el seu país de l’Acord de París… Aquest darrer informe de l’ONU vol tornar a recordar que els Estats del món han de reconèixer que els drets humans bàsics rebran un cop enorme a causa del canvi climàtic, especialment si no fan res per suavitzar-lo ni per preparar la població per als seus efectes.

Nou comentari