El desenvolupament d’una manera senzilla de reciclar el plàstic a temperatura ambient i convertir-lo en materials més valuosos podria suposar un canvi enorme en aquesta indústria, que veuria com la seva rendibilitat es dispararia. El mètode, fruit del treball d’un equip del Centre de Tecnologies Sostenibles i Circulars (CSCT) de la Universitat de Bath, a Anglaterra, ha estat presentat a la revista ‘ChemSusChem’.
A dia d’avui, el plàstic que hem llençat a abocadors o al medi ambient ja suposa una massa superior a la de tots els éssers vius de la Terra i és un dels reptes de futur més seriosos a què ens enfrontem. Tot i que les xifres de reciclatge han augmentat enormement a tota Europa, la manera com es duu a terme aquesta operació continua basant-se en tornar a fondre el plàstic en unes condicions que requereixen molta energia i que empitjoren la qualitat del producte amb cada cicle.
És per això que el descobriment del CSCT és tan important, perquè obre la porta a un reciclatge químic ràpid dels policarbonats, un tipus de plàstics que es fan servir molt en construcció i enginyeria. Fent servir un catalitzador basat en el zinc i amb l’ajuda del metanol, van aconseguir desfer un d’aquests materials, el BPA-PC, en només 20 minuts i a temperatura ambient. Un cop fet això, el producte resultant es pot convertir en el seus components, el bisfenol A (CPA) i el carbonat de dimetil (DMC), que poden ser reutilitzats un número infinit de vegades sense que perdin qualitat.
Els catalitzador emprat, a més, sembla que també pot servir per reciclar altres fonts de BPA-PC com ara les ciclodextrines. De fet, amb una temperatura més alta, fins i tot podria servir per plàstics tan coneguts com el PLA o el PET. Els investigadors han demostrat l’existència de la possibilitat de circularitzar completament la producció de diversos plàstics a partir del reciclatge de les ampolles de PET, que podrien ser convertides en materials amb propietats termals excel·lents i emprar-se en diverses aplicacions biomèdiques.
Així doncs, sembla que s’ha fet una passa més en dos camps importantíssims: la circularització de l’economia, d’una banda, i l’eliminació dels residus de plàstic que, a dia d’avui, són presents a tot el món i suposen un problema que creix cada dia. Tot i que la viabilitat d’aquesta tècnica només s’ha provat a petita escala, l’equip està treballant en demostrar que es pot dur a terme en quantitats prou grans com per assegurar-ne la viabilitat industrial.
Si fos possible, aquesta tècnica tan interessant esdevindria una possibilitat real, no només a nivell químic sinó també econòmic, i podria fer una contribució molt important en com dissenyem el món del futur.
