Si el 1950 es produïen 2 milions de tones de plàstic anuals a tot el món, el 2018 aquesta xifra havia augmentat fins a 360 milions de tones. Aquesta xifra dóna una idea de l’abast de la indústria que genera aquest producte barat, durador, versàtil… i que és un problema a escala planetària. A la revista ‘ACS Sustainable Chemistry & Engineering’, un equip d’investigadors de la Universitat de Pittsburgh (Estats Units) ha fet un informe sobre aquesta indústria per ajudar a circularitzar-la, és a dir, a millorar el reciclatge i la reutilització de plàstics i minimitzar el seu impacte tant al medi ambient com en emissions de CO2.

Només el 9% del plàstic que s’ha fabricat a la història ha estat reciclat. La resta ha acabat a abocadors –amb sort– o al medi ambient, on s’ha anat degradant lentament i contribuïnt a l’omnipresència dels microplastics, que han estat trobat als indrets més inesperats de la Terra i també a dins de tot tipus d’organismes vius. Així doncs, com afirma Vikas Khanna, un dels autors de l’estudi, en un comunicat de la seva universitat, “hi ha una necessitat urgent” de “limitar la producció global de plàstic verge de combustibles fòssils”. Això, és clar, requerirà “dissenyar productes i envasos per a la reciclabilitat”.

Microplàstics  | Universitat d'Oregon (CC)
Microplàstics | Universitat d’Oregon (CC)

El 2018, les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la producció de plàstic van ser de 350 milions de tones, equivalents a les d’un país com França. Els plàstics en sí, a més, contenen l’equivalent en carboni de 109 milions de tones de petroli. I aquesta estimació és a la baixa perquè, segons Khanna, no té en compte la conversió de resines de plàstic en productes finals, que generen encara més gasos. “Sabem que els plàstics són un problema” i que circularitzar-ne la producció és “una gran solució”, afirma l’investigador, però cal “entendre l’estat actual del sistema” per “posar-hi números i entendre l’escala” del repte.

Fent servir dades de les Nacions Unides, els investigadors van mirar d’entendre quin paper tenien alguns països i les relacions de comerç entre ells, creant el mapa d’una xarxa global on van poder observar els principals actors de la indústria i quins tenen un impacte més grans. Així, examinant les 11 resines termoplàstiques més emprades, van veure com els actors més grans exporten més plàstic del que importen: Aràbia Saudita, els Estats Units, Corea del Sud, Alemanya i Bèlgica.

Gràfic per representar la producció i el comerç mundial de plàstics | Universitat de Pittsburgh
Gràfic per representar la producció i el comerç mundial de plàstics | Universitat de Pittsburgh

Les dades aportades per aquest informe són molt importants per entendre exactament d’on provenen exactament les emissions en un dels sectors claus per a la descarbonització, ajudant a trobar solucions a un problema enormement complex. Així, tot i que és evident que fer servir plàstics reciclables seria molt millor pel medi ambient i reduïria emissions, hi ha problemes financers i de comportament que cal encarar abans de circularitzar aquest sector, començant per aconseguir que el reciclatge sigui competitiu respecte la creació de nous plàstics.

Nou comentari