Les terres rares són un dels grans problemes ambientals del món d’avui. Aquesta dotzena llarga d’elements són claus per a la fabricació de turbines eòliques, plaques solars i aparells electrònics de tota mena, i per tant són essencials pel present i el futur de la humanitat. Tot i això, la seva extracció té uns costos ambientals enormes per la dificultat i la quantitat de terra que cal processar per aconseguir-los.
Ara, un equip d’investigadors afirma que ha fet un descobriment que podria posar-hi solució amb el reciclatge d’aparells electrònics i altres residus: una simple descàrrega elèctrica. Fins ara, els mètodes de recuperació d’aquest materials, malgrat alguns avenços prometedors, eren ineficients, cars i feien servir productes químics perillosos, fent que el remei pogués ser pitjor que la malaltia. En un article a ‘Science Advances’, però, s’explica una possible alternativa gairebé miraculosa que és el doble d’eficient i molt menys contaminant.
El secret és un tractament curt i a altes temperatures que aconsegueix alliberar les terres rares de les deixalles, fins i tot de les cendres volants que resulten de la combustió del carbó. Barrejat amb un altre residu, el negre de carbó, que li dóna més conductivitat, una descàrrega elèctrica molt potent fa arribar els materials a una temperatura de 3.000ºC en només un segon. Després, es refreda ràpidament, però aquest escalfament sobtat fa que les terres rares se separin de la resta de components i s’oxidin, fent-los més solubles i fàcils d’extreure.
Gràcies a això, amb molts menys productes que fins ara, es pot extreure el doble de terres rares que amb els procediments actuals. El procés també ha estat provat amb fang vermell, un residu de la producció d’alumini, i fins i tot amb aparells electrònics, triturant-ne els circuits i recuperant les terres rares amb el mateix mètode.
Si bé s’ha demostrat que el mètode funciona, ara caldria mirar com es pot fer molt més gran, per poder dur-se a terme a escala industrial a grans plantes de reciclatge. Tot i això, el mateix equip ja havia desenvolupat un mètode per extreure el grafè de plàstics i pneumàtics vells que podria servir com a base. Pel que fa al cost energètic, escalfar tant un material acostuma a ser molt car, però el procés és tan ràpid que deixa els costos en un nivell força competitiu.
Si aquesta tècnica es convertís en una realitat comercial, es podria comptar amb els 40 milions de residus electrònics, 150 milions de fangs vermells i 750 milions de tones de cendres volants que es produeixen cada any i que acaben omplint abocadors. A més, que aquests residus acabessin sent una solució per a un dels problemes més grans que tenim a dia d’avui seria un exemple de quin és el camí a seguir en el futur. De fet, pel que fa al carbó, l’origen de les cendres volants, se n’ha cremat tant que n’hi ha una quantitat virtualment il·limitada per reciclar, de manera que la indústria es podria mantenir fins i tot si se n’aturés l’exreacció i l’ús.
