Els incendis extrems seran cada vegada més habituals i el seu número augmentarà un 50% d’aquí a finals de segle. Aquest advertiment és una de les conclusions a què arriba un informe de l’Organització de les Nacions Unides que, a més, assenyala directament l’escalfament global i els canvis d’usos del sòl (és a dir, l’acció humana) com a responsables.
El document també indica que el risc d’incendi creixerà a l’Àrtic i a altres regions on, fins ara, els incendis no havien estat una amenaça. Els incendis extrems (EWE per les seves sigles en anglès) són esdeveniments extraordinaris que, a dia d’avui, es considera que només tenen lloc una vegada cada segle. L’augment de les temperatures i els canvis en l’ús de la terra, però, n’augmentaran la freqüència.
Segons els autors de l’informe, membres del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (UNEP) els incendis massius i que cremen durant setmanes s’estan tornant cada vegada més intensos i duradors, especialment en moltes regions del planeta on els incendis forestals són habituals i formen part del cicle dels ecosistemes. A més, però, estan començant a aparèixer en zones molt mes al nord, com ara en torberes que s’estan assecant o on el permagel s’està fonent.
L’informe de l’ONU adverteix que l’augment dels incendis extrems serà de fins un 14% el 2030 respecte les xifres que vam veure entre 2010 i 2020. Aquest augment, segons les previsions, continuaria fins a arribar a un 30% el 2050 i un 50% el 2100. Això, a més, tenint en compte només els més excepcionals, que es considera que tenen un lloc una vegada al segle.
Definir els incendis per la seva excepcionalitat fa que la categoria d’EWEs contingui incendis molt diferents: a Europa, per exemple, seria d’una magnitud difícil d’imaginar. En una torbera o a la tundra àrtica, per exemple, podria ser un petit incendi, que avança lentament però que crema una superfície enorme perquè no hi ha ningú que el detecti ni el combati.
Si aquest informe només para atenció als esdeveniments més extrems, és clar que tant l’augment de les temperature com els canvis d’usos del sòl tindran un efecte semblant en els incendis “normals”. Aquest augment dels incendis, és clar, podria ser important pel canvi climàtic, perquè s’alliberaran quantitats extra de carboni a l’atmosfera que, a més, trigaran a tornar a ser convertides en matèria vegetal.
L’estudi també indica, però, que els canvis en la freqüència depenen de molts factors. A l’Àrtic, per exemple, creixerà molt més perquè el canvi climàtic hi està tenint un impacte molt gran. A l’Àfrica, en canvi, on ara tenen lloc pràcticament dos terços dels incendis del món, n’hi haurà menys perquè cada vegada hi ha menys zones forestals, que s’estan netejant per fer lloc per a nous camps de conreu.
En qualsevol cas, les conclusions de l’informe demanen un canvi radical en els recursos invertits en matèria d’incendis, passant-los de combatre el foc a prevenir-lo. En un càlcul global, l’ONU afirma que la planificació i prevenció reben menys d’un 1% dels fons mentre que, a les tasques d’extinció, hi va a parar més de la meitat del pressupost. El camí a seguir, diuen els experts, és invertir en prevenció, en gestió dels boscos i també en permetre que els incendis compleixin la seva finalitat ecològica.
