Amb l’escalfament del planeta, els boscos normalment freds –gairebé sempre glaçats– de les zones més septentrionals del món estan sent víctimes d’enormes incendis. El problema és que, darrerament, a vegades el fred i la neu no són suficients per apagar-los del tot i s’estan donant les condicions perquè es produeixin “incendis zombi”, que no s’apaguen gairebé mai i queden com brases enceses durant mesos, especialment en zones tan plenes de matèria orgànica morta com aquelles, encara que sovint gairebé no es vegin. Fins i tot poden continuar cremant sota la neu. Amb l’arribada de la primavera i l’estiu, aquests focs podrien tornar a prendre grans dimensions sense que, en realitat, s’hagin apagat mai.
En un article publicat a la revista ‘Nature’, un equip d’investigadors de la Universitat Vrije d’Àmsterdam explica les conclusions d’una investigació sobre un “incendi zombi” que va cremar entre 2019 i 2020 a Alaska i que va “ressuscitar” i sobre altres focs semblants. Entre les seves concluions hi ha que, tot i que aquests focs són responsables d’una petita part dels incendis que es declaren cada any en aquestes zones, es podrien convertir en una amenaça greu si el canvi climàtic va tornant les condicions més càlides i més seques i que, a més, els incendis podrien fer-se molt més greus. A més, aquestes regions del planeta contenen grans torberes que, segons alguns càlculs, podrien contenir el doble de carboni que tots els boscos del planeta, fent que aquests incendis no només tinguessin una quantitat descomunal de combustible sinó que, de retruc, es poguessin convertir en un factor d’acceleració imparable de l’escalfament global.
Aquests incendis a torberes, de fet, ja podrien estar causant un gran efecte en les condicions climàtiques de l’Àrtic que, des de l’any 2000, s’ha escalfat el doble que la resta del planeta.
