Els últims set anys han estat els més càlids d’ençà que hi ha registres, segons les dades del projecte Copèrnic de la Comissió Europea i l’Agència Espacial Europea. Segons el Servei Copèrnic de Canvi Climàtic, el 2021 “només” ha estat el cinquè més càlid, però s’han batut rècords de temperatura en algunes zones. A Europa, per exemple, l’estiu ha estat el més càlid de què es té constància.

En dades generals, el 2021 va ser lleugerament més càlid que els anys 2015 i 2018, amb una temperatura mitjana que se situa entre 1,1 i 1,2ºC per sobre de la mitjana preindustrial. Tot plegat, i més tenint en compte que els darrers set anys han estat els set anys amb les temperatures més altes, són un advertiment clar de com s’està escalfant el planeta. Això, és clar, sense comptar els esdeveniments meteorològics extrems que, any rere any, sacsegen diverses parts del món.

Anomalies sobre la temperatura mitjana el mes de maig de 2020  | Servei de Canvi Climàtic, Programa Copèrnic
Anomalies sobre la temperatura mitjana el mes de maig de 2020 | Servei de Canvi Climàtic, Programa Copèrnic

Les dades del projecte Copèrnic s’obtenen gràcies als seus satèl·lits Sentinella, però han estat completades amb altres obtingudes a la superfície del planeta. Gràcies a això podem saber, per exemple, que la temperatura no ha pujat igual a tot arreu: a l’oest dels Estats Units, al Canadà, a Grenlàndia, a l’Àfrica Central i del Nord i a l’Orient Mitjà les temperatures han estat superiors a la mitjana mentre que a grans parts de Sibèria, per exemple, han estat més baixes.

Pel que fa al continent europeu, les temperatures, malgrat el rècord de l’estiu, tampoc no han estat entre les 10 més altes. Durant juliol i agost, però, el sud del continent va patir una onada de calor que, a Sicília, va arribar a donar temperatures de 48,8ºC, les més altes registrades mai a Europa superant el rècord anterior per gairebé un grau.

Grans inundacions a Alemanya el juliol de 2021 | ACN
Grans inundacions a Alemanya el juliol de 2021 | ACN

A més de la calor en sí, és clar, també cal tenir en compte les seves conseqüències, com grans incendis forestals que se sumen a altres fenòmens extrems com les grans inundacions que van afectar els Països Baixos, Bèlgica i parts d’Alemanya. Exemples força clars dels efectes que està tenint el canvi climàtic en les vides de milions de persones arreu del món.

A més, les dades del projecte Copèrnic no indiquen que la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera alenteixi el seu creixement sinó que ho van fer a un ritme semblant al de 2020, arribant, en el cas del diòxid de carboni, a 414,3 parts per milió i, en el cas del metà, de 1878 parts per milió, amb un creixement superior al de l’any passat.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa