El Parc Natural de la Serra de Collserola, el principal pulmó verd de la metròpoli de Barcelona, és un dels cinc escenaris de Catalunya escollits per auna prova pilot centrada en la prevenció d’incendis forestals. Les actuacions integraran la conservació de la biodiversitat, potenciaran les sinergies amb el sector primari i posaran en valor l’impacte positiu de la gestió forestal sobre els recursos hídrics.
Les intervencions forestals a Collserola es portaran a terme en cinc finques. Dues són de titularitat pública, Can Montmany (EMD Valldoreix i Ajuntament de Sant Cugat del Vallès) i Can Ferriol (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat), amb gestió del adscrita al Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola però que, en el cas de Can Ferriol, està cedida a la cooperativa La Rural de Collserola. Tres més són de titularitat privada, als termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès: Can Cussó, Can Ferrer i Bosc Gran de Can Major, les tres amb un pla tècnic de gestió i millora forestal vigent.
Les primeres actuacions es faran al mes de febrer en 14 hectàrees de Can Montmany (10,2 ha) i Can Ferrer (3,8 ha), i consisteixen en eliminar arbrat i sotabosc per disminuir la biomassa, especialment la fàcilment inflamable; seleccionar i eliminar peus d’arbrat per augmentar la vitalitat de la massa romanent, accelerar-ne l’adaptació a sequeres recurrents i millorar-ne la resistència i resposta en cas d’incendi; i seleccionar espècies de flora per millorar la biodiversitat.
Es calcula que les actuacions evitaran l’emissió de més de 7.000 tones de CO2 durant els propers 15 anys i, a més, reduiran el consum d’aigua per part de l’arbrat. Les duran a terme la Cooperativa Forest4 i l’empresa Boscat-Fusta, de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals, i també es faran accions de sensibilització.
Durant els darrers 25 anys, la biomassa forestal del país ha augmentat un 73% i la densitat és un 24% superior al 1990. A causa del canvi climàtic, la salut dels boscos ha disminuït, el risc d’incendis ha augmentat i la provisió de serveis bàsics com l’aigua s’ha vist afectada, amb una reducció del cabal dels rius que arriba al 30%. A més, l’expansió dels boscos també ha afectar la biodiversitat, especialment la de matollars i espais oberts.
Per això, la gestió forestal multifncional és clau per contribuir a mitigar el canvi climàtic i, sobretot, adaptar els paisatges a les noves situacions climàtiques. Més enllà de l’obtenció de productes de fusta i suro, gestionar un bosc pot prevenir incendis catastròfics o augmentar la resistència de les masses forestals a períodes de sequera més llargs i pertorbacions més freqüents.
Per promoure una gestió forestal per a l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, l’any 2017 s’inicia el projecte LIFE Climark, coordinat pel Centre de la Propietat Forestal (CPF) i amb la participació de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i tres centres de recerca forestal: El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), la Universitat de Lleida (UdL) i l’Instituto per i Sistemi Agricoli e Forestali del Medieterraneo (CNR-ISAFOM).
La primera fase del projecte ha definit els Projectes forestals per a la mitigació i adaptació al canvi climàtic (PROMACC), uns projectes operatius promoguts des del territori on s’identifiquen actuacions forestals que aporten beneficis en relació a la mitigació o adaptació al canvi climàtic d’un paisatge concret. També s’ha elaborat una metodologia, consensuada amb experts, per quantificar-ne els beneficis. El finançament dels PROMACC es vol vehicular amb un mercat voluntari de crèdits climàtics, que van més enllà dels crèdits de carboni habituals i també inclouen l’impacte de la gestió en l’aigua i la biodiversitat.
La segona fase són aquestes cinc proves pilot, que serviran per avaluar cadascuna de les fases d’implantació del futur mercat de crèdits climàtics de cara a la seva posada en marxa a finals de 2022. És un instrument pioner que permetrà posar al mercat els beneficis de la gestió forestal multifuncional d’una manera certificada, amb transparència i visibilitat.
A part de Collserola, també es treballa en la realització de quatre proves pilot més: AFG de Les Arenes (Vallès Occidental), conca Segre-Rialb (la Noguera i l’Alt Urgell), serra de Miralles-Orpinell (l’Anoia) i vall de Lord (el Solsonès).
