La crisi actual entre Rússia i Ucraïna i el paper galdós que està fent una Europa atrapada podrien marcar el moment perfecte per accelerar una part important de la transició energètica. Paul Hockenos, un escriptor nord-americà que fa anys que viu a Berlín (Alemanya) i que està especialitzat en energies renovables, creu que el moment podria ser l’idoni per accelerar la transició energètica, en un canvi tan difícil com necessari.
En un article publicat per la cadena nord-americana CNN, Hockenos celebra la suspensió del projecte del gasoducte Nord Stream 2, que considera “una idea terrible des del principi”. La decisió alemanya de no aprovar-lo no deu haver estat fàcil, ja que pot tenir “implicacions àmplies en l’economia”, no només d’aquell país sinó de tota Europa. Per a Hockenos, però, les conseqüències poden ser problemàtiques però no pas “tràgiques”.
De fet, considera que la situació pot ser “una benedicció disfressada” per fer que el continent aposti per alternatives verdes al gas provinent de Rússia. “El gas natural, al cap i a la fi, és un combustible fòssil”, recorda, i “la seva combustió emet grans quantitats de metà, un potent gas d’efecte hivernacle”. Així doncs, no és precisament la millor opció de futur, i no només pel canvi climàtic.
Els darrers anys, recorda, han posat Europa Occidental en mans de Rússia pel que fa a l’energia, “un error de càlcul en vista de l’ús com a arma geopolítica” que Vladímir Putin n’ha fet des de fa més de deu anys. Si Europa s’hagués posat a treballar en alternatives aleshores, afirma, el contrapes rus seria molt més feble. Hockenos, però, considera que “afortunadament” les coses ja estan canviant i que la transició a l’energia elèctrica renovable va per bon camí. El que caldria ara, diu, és “posar la cinquena marxa” per “solucionar dues crisis”.
En analitzar les opcions disponibles, tot i que considera, per exemple, que el biogàs té potencial, recorda que la capacitat de generació amb deixalles és limitada i que el cultiu de plantes per generar-lo pot “treure el menjar de les taules de les famílies”. Pel que fa a la conversió d’energia elèctrica sobrant de les renovables en hidrogen, en reconeix el potencial però admet que els costos són massa elevats, si més no de moment. Així doncs, la seva aposta és clara: accelerar la transició a climatització i transport elèctric.
“Quan parlem d’electricitat”, recorda, “sabem com arribar a zero carboni”. Hockenos, a més, posa sobre la taula que l’electricitat és la manera econòmicament més eficient de descarbonitzar el continent, fent servir energia verda tal com han acordat els països a les cimeres climàtiques. “El gas ja era, com a molt, una ‘tecnologia pont’” durant la transició, però “ara podem abandonar el gas més aviat del que havíem planejat”, sentencia.
Tot plegat, però, requerirà “una expansió enorme de les renovables, les tecnologies d’emmagatzematge, les d’hidrogen, xarxes intel·ligents”… Tot plegat, doncs hauria d’anar “moltes vegades més ràpid que ara, un fet que els activistes i experts climàtics han remarcat durant anys”. “Tot i que l’energia hidroelèctrica, la bioenergia, la geotèrmia i fins i tot, en alguns països, l’energia nuclear, jugaran un paper”, assegura Hockenos, “les tecnologies centrals en què confiarà el món són l’energia solar i l’eòlica“.
Citant l’Agència Internacional de l’Energia, l’escriptor recorda que la solar és “la font d’energia més barata de la història” i que l’eòlica, “tant a terra com al mar, la segueixen de prop”. El seu desplegament, doncs, ha de ser a gran escala, especialment si la Unió Europea vol complir el seu compromís que, el 2030, el 40% de la seva energia sigui d’origen renovable. “Això vol dir més que duplicar” la potència actual, recorda Hockenos.
L’eficiència energètica, a més, també hauria de ser un pilar de la transició energètica: els europeus, diu, “han de fer servir menys energia: conduir menys, escalfar menys, consumir menys”. De fet, en aquest sentit, Hockenos recorda que el consum energètic de la UE hauria de reduir-se un 9% de cara al 2030 però que, en canvi, cada any només es reforma un 1% dels edificis per posar-los aïllaments d’alta qualitat, “massa pocs, de molt”, conclou. La introducció de l’economia circular, a més, també ajudarà en aquesta reducció del consum energètic.
“Els europeus s’han d’adonar que viuen en temps precaris i de crisi”, adverteix Hockenos, i reitera que la transició energètica és una necessitrat imperiosa per dues raons: “per alliberar-se de l’ofec energètic de Putin i per complir els objectius climàtics globals i mantenir habitable el nostre planeta”.
