Un producte químic emprat a les bateries dels vehicles elèctrics podria ser el combustible espacial del futur, segons afirma un equip de la Universitat de Califòrnia – Riverside (Estats Units) en un article a la revista ‘The Journal of Physical Chemistry C’. A més de no emetre gasos d’efecte hivernacle, aquest combustible té més densitat energètica, és més barat i més fàcil d’emmagatzemar que els que es fan servir actualment.
Actualment, el borazà es fa servir per emmagatzemar hidrogen a les cèl·lules de combustible que alimenten els vehicles elèctrics. Els investigadors de l’UCR, però, han trobat una manera de fer que aquesta combinació de bor i hidrogen alliberi prou energia com per servir, fins i tot, per enviar coets a l’espai.
És la primera vegada que es demostra que, en els condicions adients, això es possible, posant sobre la taula un combustible de coets alternatiu als hidrocarburs que es fan servir habitualment. Si aquests darrers contaminen el sòl, són cancerígens, contribueixen al forat de la capa d’ozó i emeten gasos d’efecte hivernacle, cremar borazà emet residus molt menys contaminants, com l’òxid de bor o l’aigua. Això, és clar, a més de tenir una densitat energètica més alta, cosa que vol dir que cal menys combustible per dur una nau fins al mateix lloc.
Per alliberar l’energia del combustible, normalment es fan servir catalitzadors i oxidadors, que hi afegeixen oxigen. En el cas dels motors elèctrics, normalment es fan servir catalitzadors. En el cas d’una nau espacial, però, no és la millor idea, perquè el que cal és moltíssima energia en molt poc temps. En aquest estudi, s’ha identificat un oxidador, en canvi, que altera el procés de descomposició del borazà i n’extreu tota l’energia.
Com a alternativa als combustibles fòssils, la NASA ha fet servir alternatives com l’hidrogen líquid, que té una densitat energètica baixa i una inversió considerable perquè estigui prou fred com per no evaporar-se. El borazà, en canvi, es manté estable a temperatura ambient i és molt resistent a la calor. Amb tots aquests avantatges demostrats a petita escala, ara el pas següent serà mirar si es pot aconseguir que funcioni de la mateix manera en motors cada cop més grans. Si s’aconseguís, podríem ser davant de tot un canvi en el futur dels viatges a l’espai.
