Una tripulació de tres persones, arribada aquest dissabte, serà la segona que ocuparà la nova estació espacial de la Xina, la Tiangong. Els tres astronautes van acoblar-s’hi amb una nau Shenzhou-13, propulsada per un coet Llarga Marxa 2F, i viuran a l’estació durant 183 dies, uns sis mesos, en l’estada més llarga a l’espai que haurà fet mai ningú sota ordres de l’agència espacial xinesa. Els primers habitants de l’estació, de fet, només s’hi han estat la meitat de temps.
La tasca dels nouvinguts serà comprovar el bon funcionament dels aparells de l’estació i també fer alguns passeigs espacials. Zhai Zhigang, precisament, un dels astronautes, va ser l’encarregat de fer el primer passeig espacial de la Xina el 2008, raó per la qual el govern el va nomenar “Heroi de l’Espai”. Pel que fa a Ye Guanfu, una altra dels tres membres de la tripulació, serà la primera dona a bord de la Tiangong i, properament, la primera dona xinesa a fer un passeig espacial.
Tot i que sis mesos és el període que passen normalment les tripulacions de l’Estació Espacial Internacional, en el cas de la Xina, amb menys experiència en la matèria i una estació acabada d’estrenar, aquesta és una passa molt important per aprendre i preparar-se per al futur. A més, forma part de les tasques de construcció i posada en marxa de la Tiangong que, si tot va bé, estarà plenament operativa i tindrà una tripulació completa a finals de 2022. Fins aleshores, sis missions més, dues de les quals tripulades, aniran fins a l’estació espacial. Dues d’elles seran de càrrega, mentre les altres dues serviran per instal·lar dos mòduls científics a l’estació. Tota una demostració de força per a un país que es va apuntar a la cursa espacial fa pràcticament dues dècades i que, en només aquest temps, ha superat Rússia i s’ha situat a l’alçada dels Estats Units en molts aspectes.
L’oposició nord-americana a la participació xinesa a l’Estació Espacial Internacional, precisament, ha estat una de les raons que ha dut a la creació de la Tiangong. A banda de les diferències polítiques evidents, una de les principals objeccions dels Estats Units a permetre que la NASA col·labori amb les missions espacials xineses és que, en el segon cas, totes les operacions estan pensades i controlades per l’Exèrcit d’Alliberament Popular i que, per tant, col·laborar amb la Xina a l’espai és col·laborar amb l’aparell militar xinès. Aquest fet, un obstacle indubtable en el que podria ser un gran camí de progrés científic conjunt, reprodueix en part el que va passar durant la Guerra Freda i, a nivell pràctic, fa que les missions s’hagin de dur a terme dues vegades perquè tothom accedeixi al mateix coneixement. L’actitud de la Xina, a més, que fa cants de sirena a altres països com Rússia, podria posar en joc l’hegemonia de la NASA en l’exploració espacial, que ningú no ha pogut posar en dubte d’ençà de la caiguda de la Unió Soviètica.
