Un nou informe sobre els models teòrics que es fan servir per avaluar, diagnosticar, investigar i tractar les “malalties mentals” posa de manifest com de diferents són entre ells i com de difícil és saber què és “un problema”. Publicat a la revista ‘Journal of Mental Health’, els seus autors, investigadors de la Universitat de Bath (Anglaterra) i la Universitat de Ciències Aplicades de Berna (Suïssa), han examinat més de 100 publicacions que parlaven de “salut” o “malaltia” mental i hi han identificat 34 models teòrics diferents a partir dels quals comprendre’ls.
Un model teòric, en el camp que ens ocupa, és una teoria o conjunt de teories que mira d’explicar com s’hauria d’entendre i respondre a un problema. En el cas de la salut mental, es refereix a les causes i les característiques que permeten identificar una malaltia o un problema i distingir-lo dels altres. Tot i que els 34 models identificats són emprats per metges, investigadors i pacients, els autors de l’informe no han trobat cap criteri a partir del qual prioritzar un model sobre els altres, i això és important perquè a partir d’aquests models es fa el diagnòstic, l’avaluació i el tractament de les persones amb aquest tipus de problemes.
Tenint en compte l’augment de diagnòstics de malalties mentals que està tenint lloc des de fa anys, això pot ser crucial no només per a les persones que les pateixen sinó per a les societats, ja que models teòrics diferents poden fer que la mateixa persona sigui avaluada, diagnosticada i tractada de manera diferent. En general, els models es divideixen entre biològics (problemes del cos o el cervell), psicològics (la ment i el comportament), sociològics (els efectes de les circumstàncies socials) i models que tenen en compte, per exemple, l’experiència i el rerefons cultural del pacient per adaptar el tractament.
Tradicionalment, tant els especialistes com els polítics havien mirat d’arribar a un consens al voltant dels models biopsicosocials, un terme ampli que pren característiques de diverses aproximacions, però els autors de l’informe consideren que aquest consens s’està trencant.
El doctor Jeremy Dixon, un dels autors de l’estudi, explica que “les incerteses sobre què és un problema de salut mental s’han tornat més pronunciats durant les darreres dècades a causa de l’increment d’afeccions que s’identifiquen als manuals”. Per la seva banda, un altre dels autors, el professor Dirk Richter, afegeix que “els problemes de salut mental sovint es presenten com una cosa entesa per la mediciona i la psiquiatria” però que, en realitat, “encara hi ha debat sobre què són exactament els problemes de salut mental i com s’haurien de tractar”.
Les preguntes, afirma Richter, “no són només acadèmiques” sinó aquestes, com ara “què són els problemes de salut mental?” o “què compta com a malaltia mental?” tenen “impactes en els sistemes de salut”. De fet, poden “afectar decisions sobre qui hauria de rebre tractament i com s’interpreten comportaments com ara l’agressió”. Una possible solució, diu, seria preguntar als pacients quin model creuen que seria millor per a ells, però això faria que “els models no-mèdics es poguessin tornar més importants del que els metges voldrien acceptar”.
En qualsevol cas, els dos investigadors demanen més claredat sobre com de diferents, i fins i tot contradictoris, poden ser els models de salut mental emprats a dia d’avui, i que en això cal l’opinió tant de professions no-mèdiques com d’infermers, cuidadors, treballadors socials i també dels pacients.
