Patir maltractaments durant la infantesa augmenta els factors de risc de conductes suïcides durant la joventut. Un estudi publicat al ‘Journal of Clinical Medicine‘ estableix una relació amb trets de personalitat com la ira intensa, la impulsivitat o la desregulació emocional. A més, els infants malgractats tendeixen a experimentar més situacions estressants durant la vida.
El suïcidi és la primera causa de mort en joves a l’Estat. Tot i que en adults la prevalença en homes gairebé triplica la de les dones, els intents autolítics són més habituals en aquestes. Durant la pandèmia de Covid-19, a més, els ingressos hospitalaris de noies entre 12 i 18 anys per conductes autolesives s’ha disparat.
Aquest nou estudi ha estat liderat per Lourdes Fañanás i la seva primera autora és Laia Marques-Feixa, totes dues de la Facultat de Biologia de la UB, l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM). Se centra en l’estudi de 187 nens i joves de 7 a 17 anys, amb o sense trastorns mentals. S’han explorat les seves experiències de maltractament, els esdeveniments vitals estressants i alguns trets de personalitat límit i el risc de conductes suïcides.
“L’adolescència és una etapa d’alta vulnerabilitat emocional i s’estima que el 70% dels trastorns mentals apareixen en aquest moment”, explica Fañanás. “El cervell d’un adolescent està en ple procés de maduració i pot comportar dificultats en l’autocontrol i una major impulsivitat i inestabilitat emocional, que són elements decisius per desenvolupar algunes conductes de risc”. “També sol ser una etapa de molts canvis que poden comportar un increment de situacions estressants”, remarca.
Marques-Feixa detalla que se sap que “quan existeix un trauma relacional durant la infància es poden alterar tres capacitats primàries del desenvolupament: la regulació emocional, la identitat i la manera d’establir relacions interpersonals”. “Si quan arriba l’adolescència no s’han pogut consolidar unes bones bases en aquestes capacitats, la persona podria tenir més dificultats a causa de la mancança de recursos psicològics sòlids per fer front als reptes, conflictes i dificultats quotidianes que es presenten al llarg de la vida”, conclou.
Les experiències de vida, a més de la predisposició genètica, són decisius per definir la personalitat. En psicologia, es parla de trastorns de la personalitat quan la manera es percep, pensa i es relaciona amb l’entorn i amb un mateix és inflexible i desadaptativa, de manera que genera malestar psicològic i un deteriorament en la qualitat de vida.
Segons l’estudi, tot i que no hi ha una relació directa entre maltractament infantil i possibilitat d’expressar un comportament suïcida, patir-ne sí que augmenta alguns factors de risc. “Per reduir les conductes suïcides en els joves, caldria treballar estratègies de regulació de les emocions, així com intentar reduir al màxim possible nous esdeveniments estressants”, apunta Laia Marques-Feixa.
Com que l’adolescència acaba d’assentar les bases de la personalitat, és difícil fer diagnòstics. “A més, hi ha algunes característiques comunes entre els diferents trastorns de la personalitat, i aquesta condició dificulta encara més fer diagnòstics específics”, subratlla Jorge Moya-Higueras, de la Universitat de Lleida i del CIBERSAM. Impulsar estudis més complexos serà essencial per definir factors de predicció del suïcidi juvenil i millorar les estratègies de prevenció.
Un primer pas “seria invertir més diners en la prevenció, especialment en la població infantil. Això implica donar suport a les famílies perquè els infants puguin créixer en ambients sans i segurs”, apunta l’equip. En segon lloc, caldria una bona detecció i intervenció precoç en infants i adolescents que presenten dificultats emocionals o conductuals. Tot i que existeix un codi de risc de suïcidi, la sanitat pública hauria d’oferir una àmplia xarxa de professionals, serveis i recursos per poder atendre’ls molt abans. “Com que la majoria de persones que presenten conductes suïcides tenen associat un trastorn mental, el més important seria començar per aquí”, remarquen.
Malgrat l’alta demanda d’aquests serveis, la ràtio de professionals públics de salut mental a l’Estat és només de 6 per cada 100.000 habitants. Per contra, a Europa es tripliquen aquestes dades. “Salvar aquest dèficit tan vergonyós caldria començar per invertir en salut mental, especialment en la població infantojuvenil, des dels diferents serveis sanitaris, l’educació, la justícia, etc.”, conclou l’equip.
