Un equip d’investigadors de la Universitat de Califòrnia-Berkeley, als Estats Units, han desenvolupat un test pioner per saber quan la impulsivitat d’una persona voreja el comportament patològic. La prova diagnòstica, que es fa en base a la resposta dels pacients a imatges desagradables, ha estat presentada a la revista ‘Brain and Neuroscience Advances’.
L’article es basa en el descobriment que ha permès elaborar el test: actuar sense pensar en moments d’emocions intenses es pot relacionar amb la velocitat de reacció a impulsos visuals desagradables. Així, els científics van mirar de trobar una manera d’avaluar la “urgència negativa”, un tipus d’impulsivitat que es relaciona amb la depressió, el trastorn obsessiu-compulsiu, els trastorns de l’alimentació, les autolesions, el trastorn bipolar i el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat.
Normalment, aquesta urgència negativa es mesura amb qüestionaris d’autoavaluació, però el nou test dóna respostes molt més precises i objectives. Així, a més, pot resultar més fàcil detectar problemes de salut mental abans no es converteixin en un impediment perquè el pacient dugui una vida normal.
El test va ser provat amb 450 persones, de les quals 150 tenien algun problema de salut mental diagnosticat. Els van fer veure una sèrie d’imatges recomfortants i desagradables, alternant, per exemple, nens jugant amb gatets i persones mortes de fam. Després de veure-les, les havien d’avaluar prement el botó de “positiu” o “negatiu”. Entremig, de tant en tant, una senyal de “STOP” apareixia per aturar els participants abans no premessin el botó. Alguns tenien un control dels impulsos tan baix que premien fins i tot abans que la senyal aparegués.
Tot plegat indica que algunes persones tenen problemes per controlar els impulsos que vénen de les emocions negatives i, en els pitjors dels casos, aquests problemes poden dur a comportaments com l’autolesió o el suïcidi. Tot i que la impulsivitat sovint s’associï a comportaments o trets positius, també és darrere les tendències destructives cap als altres i cap a un mateix, però és difícil determinar quin nivell es pot considerar normal en una persona sana d’una edat determinada i quin nivell pot ser un indici d’un problema de salut mental.
Després dels primers resultats d’aquest nou test, es va fer que 61 pacients amb trastorns mentals el fessin dues vegades, una vegada mentre es trobaven ingressats en una clínica i l’altra mesos després de l’alta. Els resultats van ser molt semblants, indicant que els protocols aplicats donen resultats estables.
Gràcies a aquest test, doncs, pot ser que es tingui una nova eina per a la detecció precoç d’indicis d’un possible problema de salut mental. Això podria permetre donar a algunes persones l’atenció necessària abans que el problema no esdevingui molt pitjor i impedir, potser, que mai arribin a patir episodis greus.
