L’anunci del descobriment a Indonèsia d’una piràmide enterrada que podria tenir 27.000 anys d’antiguitat ha sacsejat el món de l’arqueologia, generant una gran polèmica i suspicàcies per part dels experts. En un article publicat a ‘Archaeological Prospection’, un equip d’investigadors afirma que al jaciment prehistòric de Gunung Padang, a l’illa de Java (Indonèsia) hi ha una piràmide construïda molt abans que la piràmide del faraó egipci Djoser, de fa 4.600 anys; i fins i tot anterior al santuari de Göbekli Tepe, a l’actual Turquia, que té uns 11.000 anys d’antiguitat.
Un descobriment que podria canviar-ho tot però que desperta molts dubtes
Si tot plegat fos com afirmen els autors de l’article, caldria repensar la història de la civilització al sud-est asiàtic i, potser, a tot el món. Construir una piràmide com la que sembla que s’ha trobat requeriria uns coneixements tècnics força avançats, però és precisament això el que fa dubtar als arqueòlegs. Fet i fet, altres excavacions han demostrat que fa entre 12.000 i 6.000 anys, molt després de la suposada construcció de la piràmide, els habitants de la regió vivien en coves, i no s’ha trobat cap altra prova de maçoneria complexa.
La suposada història de Gunung Padang
El jaciment de Gunung Padang conté cinc terrasses de pedra amb murs de contenció i escales que les connecten, tot plegat construït al cim d’un volcà extingit. En analitzar amb diverses tècniques què hi havia sota aquestes restes, els autors d’aquest estudi van concloure que hi havia quatre capes diferents que corresponen a quatre fases constructives, la més antiga de les quals és un nucli de lava endurida que, afirmen, va ser “esculpit meticulosament”.
Això hauria passat fa entre 27.000 i 16.000 anys, segons l’article, que va obtenir un nucli de roca per datar-lo amb radiocarboni. Deprés, s’hi haurien afegir roques com si fossin totxanes, en un procés que hauria durat fins fa 7.500 anys, i finalment s’hi hauria afegit una capa final, fa entre 4.000 i 3.100 anys, en una etapa de la construcció en què també s’hauria donat forma a les terrasses i els altres elements que són visibles a dia d’avui.
Els arqueòlegs neguen la validesa de les conclusions
No obstant això, un article publicat a ‘Nature’ cita diversos arqueòlegs que argumenten que no hi ha proves que cap de les capes de material enterrat sigui d’origen humà i no format pel desgast i el moviment de les roques amb el temps. Els estudis no han trobat cap indici de presència humana en aquelles capes, com ara carbó vegetal, fragments d’os o eines, que permetin afirmar amb més seguretat que les estructures detectades van ser fetes per les mans de persones.
Un personatge sospitós
També hi ha, a més, un detall important a l’article que crida l’atenció. Un dels lectors-correctors de l’article, tal com consta en la seva publicació, és l’autor britànic Graham Hancock, un gran defensor de la teoria d’història alternativa que afirma que fa més de 10.000 anys va existir una civilització global avançada que va desaparèixer a finals de la darrera glaciació. El jaciment de Gunung Padang, de fet, apareix al seu documental ‘Ancient Apocalypse’, de 2022.
Les proves arqueològiques concloents de què disposem a dia d’avui, però, afirmen que la transició de les societats de caçadors-recol·lectors a les societats complexes en assentaments grans va començar amb l’Holocè, fa 11.700 anys. Va ser a partir d’aleshores que van començar a aparèixer les primeres ciutats, els primers estats, les primeres formes d’escriptura i, en fi, les civilitzacions antigues.
La revista ha obert una investigació
La polèmica causada per aquest article, de fet, ha estat tan gran que fins i tot la mateixa revista ‘Archaeological Prospection’ i el seu editor, l’emprea Wiley, han posat en marxa una investigació, tot i que no han explicat quins són els elements del procés de redacció, revisió i publicació de l’estudi que els preocupen en concret.
