Un equip d’arqueòlegs ha descobert a Huelva (Andalusia) el que podria ser un dels complexos megalítics més grossos d’Europa. Format per més de 500 pedres erectes, algunes de les quals podrien tenir més de 5.000 anys d’antiguitat, el jaciment es troba entre les localitats d’Ayamonte i Villablanca, al costat del riu Guadiana, que en el seu tram final marca el límit entre l’estat espanyol i Portugal. La troballa ha estat publicada a la revista ‘Trabajos de Prehistoria’.
Una plantació d’alvocats amb sorpresa
L’indret on s’ha fet el descobriment és una finga d’unes 600 hectàrees on s’havia d’instal·lar una plantació d’alvocats. Abans de donar els permisos per aquesta explotació agroalimentària, les autoritats van demanar que es fessin prospeccions per assegurar que, sota terra, no hi havia res que pogués tenir interès arqueològic.
Va ser precisament durant aquests treballs que es van trobar les primeres pedres del que, segons els experts, és l’agrupació de pedres erectes més grossa i diversa que s’ha trobat mai a la península Ibèrica. Entre els descobriments hi ha diversos tipus de restes megalítiqus com ara menhirs, dolmens, túmuls, cistes –una mena de sarcòfags de pedra– i cròmlecs, és a dir, cercles de pedres semblants al de Stonehenge, a Anglaterra. Els menhirs, però, són la troballa més habitual, amb un total de 526 i una alçada d’entre un i tres metres.
Un mostrari espectacular de la vida a l’Edat de Pedra
Entre les característiques més destcables d’aquest descobriment hi ha no només el gran número de peces trobades sinó també la seva varietat en un espai relativament petit, un fet poc corrent, i el seu bon estat de preservació. La majoria de menhirs eren en 26 alineacions i dos cròmlecs que es trobaven a dalt de turons orientats a l’est, des dels quals es podia veure clarament la sortida del sol tant durant els solsticis d’estiu i hivern com durant els equinoccis de primavera i tardor, moments molt importants en el cicle solar i en la vida cultural i religiosa de molts pobles antics, fet que ha perdurat en diverses formes fins als nostres dies.
Les excavacions a l’indret continuaran fent-se, prenent totes les precaucions possibles per no causar cap dany a les restes, fins l’any 2026. No obstant això, s’espera que durant els propers mesos ja hi hagi una part del jaciment preparat per a ser obert al públic.
