Un equip d’investigadors afirma que podria haver descobert una de les proves més antigues d’humans registrant dades per escrit. Segons afirmen en un article publicat al ‘Cambridge Academical Journal’, unes marques trobades a unes pintures rupestres de fa 25.000 anys podrien correspondre al cicle reproductiu dels animals que caçaven, cosa que els podria haver ajudat a aconseguir el màxim d’aliment possible.
Descobint el significat d’uns símbols misteriosos
Fa més d’un segle que els arqueòlegs han anat trobant línies, punts i un símbol semblant a la lletra Y acompanyant dibuixos d’animals. Aquests signes, alguns dels quals tenen gairebé 40.000 anys, són a centenars de coves de tota Europa, i tot i que s’havia especulat amb alguna forma de comptar el pas del temps, la seva funció es desconeixia. Ara, però, gràcies a una anàlisi estadística, se’n podria haver tret l’entrellat.
La comparació d’aquestes marques amb el cicle reproductiu dels animals apunta que els punts i les línies corresponen al mes en què s’aparellaven, tant en els urs, avantpassats dels bovins domèstics, com en bisons, cavalls, mamuts i fins i tot peixos. La posició del símbol Y, a més, sembla que era una predicció del moment en què naixien els animals i, per tant, podria voler dir “parir”.
Un sistema de notació que demostra les capacitats dels primers humans
Si això fos així, es tractaria d’un dels registres més antics d’un sistema de notació coherent i voldria dir que fa 25.000 anys els humans ja podien interpretar seqüències lineals i relacionar-les amb el temps com si fos un calendari, un senyal clar de processos cognitius complexos, ja que suposaria l’existència d’un sistema d’organització lògic. De fet, les dades apunten que els punts poden correspondre als 13 cicles lunars que hi ha cada any i, per tant, a un calendari anual.
Tot i això, el treball suggereix que els creadors d’aquest sistema començaven el calendari amb el desglaç de la primavera, cosa que fins i tot podria explicar les diferències en el càlcul del temps en diverses regions d’Europa. Un cop comença l’any, però, a totes les latituds es veu com, per exemple, els bisons s’aparellaven durant quatre cicles lunars.
L’inici del camí que ens va dur a l’escriptura
Així doncs, sembla que aquest tipus de sistemes de control del pas del temps i de predicció dels cicles naturals, basats en l’observació de la natura, sembla que són extraordinàriament antics. Una prova més del desenvolupament molt primerenc de les grans capacitats cognitives que van permetre als humans distingir-se de la resta dels animals i, amb el pas del temps, anar creant sistemes d’organització social i de notació que van acabar resultant, milers d’anys més tard, en l’aparició dels estats i de l’escriptura. Per a què això passés, però, primer calia que fos necessari, ja que aquest tipus d’avenços no es produeixen sense una raó de pes.
