Un equip d’arqueòlegs ha fet un descobriment sorprenent sota la part boliviana de la selva amazònica. En un article publicat a la revista ‘Nature’ revelen que, sota la vegetació, hi ha les restes d’una gran civilització antiga, amb diversos assentaments i fins i tot dues grans ciutats. Aquesta troballa, feta gràcies al mapeig per làser, podria canviar completament la nostra comprensió sobre les cultures d’Amèrica del Sud abans de la conquesta castellana.

Els casarabe, una cultura plena de sorpreses

El mapeig per làser, també anomenat Lidar, va ser emprat per escanejar grans zones del nord de Bolívia que havien estat el centre de la cultura casarabe, que va desenvolupar-se entre el segle VI després de Crist i que va desaparèixer aproximadament un segle abans de l’arribada de Cristòfor Colom a les Amèriques.

L’anàlisi del terreny ha permès localitzar 26 jaciments, la meitat dels quals no s’havien descobert fins ara. Dos d’ells, a més, anomenats Cotoca i Landívar, són clarament més grans que els del seu voltant, cosa que ha dut els investigadors a concloure que entre els diversos pobles hi havia una jerarquia de quatre nivells, un sistema associat a una organització política complexa i a un sistema de classes estratificat.

Les restes dels casarabe estan ocults sota la vegetació | DAI
Les restes dels casarabe estan ocults sota la vegetació | DAI

El somni d’un vell explorador anglès

Fins ara, no s’havia sabut que res d’això existís a l’Amazones precolombí, ja que es pensava que els sòls tropicals, molt pobres, limitaven el creixement de la població i el seu desenvolupament social. No obstant això, durant molt de temps alguns havien cregut que en aquella regió, anomenada Llanos de Mojos, hi havia restes de societats molt desenvolupades, diferents de la majoria de les que s’han trobat a la conca de l’Amazones. De fet, a principis del segle XX, l’explorador anglès Percy Fawcett hi va buscar la ciutat llegendària de Z, però va desaparèixer sense que se sabés què li havia passat ni a ell ni als seus acompanyants.

Piràmides, canals i piscifactories

No ha estat fins ara, però, que s’ha pogut comprovar que la teoria de Fawcett era certa. Entre les restes trobades fins i tot hi ha les ruïnes de piràmides amb forma cònica que havien fet fins a 20 metres d’alçada i un sistema de canals que permetia guardar i distribuir l’aigua entre els agricultors de la regió, a més de com a forma de criar peixos per a menjar.

A diferència de les cultures d’Amèrica Central i de Mèxic, els grans monuments dels casarabe no eren de pedra sinó de terra, que s’ha erosionat molt amb el temps. No obstant això, el Lidar ha permès trobar-ne els vestigis. A partir dels grans assentaments, hi ha camins que els connectaven a d’altres de més petits que es trobaven a quilòmetres de distància a peu.

Tot plegat recorda les grans infraestructures de la cultura maia, un nivell de desenvolupament civilitzatori que fins ara es creia impossible a la conca de l’Amazones. No obstant això, sembla que els investigadors occidentals estaven equivocats i que, també allà, va néixer i créixer una cultura rica i complexa, capaç d’una organització comparable a la dels grans estats de més al nord.

Més notícies
Les dagues de bronze són un element típic de l'època que duu el nom d'aquest aliatge de coure i estany | Wikimedia Commons

Descobreixen per què es feien servir les dagues de l’Edat de Bronze

Se'ls havia donat una utilitat cerimonial, però ara se sap que es feien servir per l'especejament d'animals
:  - Mobile
El creixement del conreu de cereals va anar acompanyat, com és el cas d'aquest fresc egipci, de l'aparició de la figura del recaptador d'impostos, és a dir, de l'Estat | Wikimedia Commons

Nova explicació per a l’aparició dels Estats i els impostos

Si fins ara s'atribuïa a l'agricultura, un equip d'investigadors assenyala específicament el conreu de cereals
:  - Mobile
Vista general de l'excavació a Loteshwar, a l'Índia, un dels indrets d'on s'han extret mostres de ceràmica | UPF

Les restes de ceràmica permeten saber com cuinava una civilització antiga

Un estudi amb participació catalana identifica rastres de menjar en recipients d'entre 4.000 i 5.300 anys
:  - Mobile
Reproducció artística de persones bevent cervesa amb canyes gegants en un ritual funerari | Antiquity / Kevin Wilson

Troben unes pipes per compartir cervesa que tenen més de 5.000 anys

Fetes d'or i plata, es pensa que es van fer servir en rituals funeraris de l'alta societat de l'època
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix