Un equip d’arqueòlegs ha fet un descobriment sorprenent sota la part boliviana de la selva amazònica. En un article publicat a la revista ‘Nature’ revelen que, sota la vegetació, hi ha les restes d’una gran civilització antiga, amb diversos assentaments i fins i tot dues grans ciutats. Aquesta troballa, feta gràcies al mapeig per làser, podria canviar completament la nostra comprensió sobre les cultures d’Amèrica del Sud abans de la conquesta castellana.
Els casarabe, una cultura plena de sorpreses
El mapeig per làser, també anomenat Lidar, va ser emprat per escanejar grans zones del nord de Bolívia que havien estat el centre de la cultura casarabe, que va desenvolupar-se entre el segle VI després de Crist i que va desaparèixer aproximadament un segle abans de l’arribada de Cristòfor Colom a les Amèriques.
L’anàlisi del terreny ha permès localitzar 26 jaciments, la meitat dels quals no s’havien descobert fins ara. Dos d’ells, a més, anomenats Cotoca i Landívar, són clarament més grans que els del seu voltant, cosa que ha dut els investigadors a concloure que entre els diversos pobles hi havia una jerarquia de quatre nivells, un sistema associat a una organització política complexa i a un sistema de classes estratificat.
El somni d’un vell explorador anglès
Fins ara, no s’havia sabut que res d’això existís a l’Amazones precolombí, ja que es pensava que els sòls tropicals, molt pobres, limitaven el creixement de la població i el seu desenvolupament social. No obstant això, durant molt de temps alguns havien cregut que en aquella regió, anomenada Llanos de Mojos, hi havia restes de societats molt desenvolupades, diferents de la majoria de les que s’han trobat a la conca de l’Amazones. De fet, a principis del segle XX, l’explorador anglès Percy Fawcett hi va buscar la ciutat llegendària de Z, però va desaparèixer sense que se sabés què li havia passat ni a ell ni als seus acompanyants.
Piràmides, canals i piscifactories
No ha estat fins ara, però, que s’ha pogut comprovar que la teoria de Fawcett era certa. Entre les restes trobades fins i tot hi ha les ruïnes de piràmides amb forma cònica que havien fet fins a 20 metres d’alçada i un sistema de canals que permetia guardar i distribuir l’aigua entre els agricultors de la regió, a més de com a forma de criar peixos per a menjar.
A diferència de les cultures d’Amèrica Central i de Mèxic, els grans monuments dels casarabe no eren de pedra sinó de terra, que s’ha erosionat molt amb el temps. No obstant això, el Lidar ha permès trobar-ne els vestigis. A partir dels grans assentaments, hi ha camins que els connectaven a d’altres de més petits que es trobaven a quilòmetres de distància a peu.
Tot plegat recorda les grans infraestructures de la cultura maia, un nivell de desenvolupament civilitzatori que fins ara es creia impossible a la conca de l’Amazones. No obstant això, sembla que els investigadors occidentals estaven equivocats i que, també allà, va néixer i créixer una cultura rica i complexa, capaç d’una organització comparable a la dels grans estats de més al nord.
