Una fortalesa construïda fa 2.000 anys al vessant d’una muntanya, a la zona on actualment es troba el Kurdistan iraquià, podria ser part de la ciutat perduda de Natounia, que es trobava, segons la documentació de què es disposa, al nord de l’antiga Mesopotàmia. Així ho afirma un equip liderat per la Universitat de Heidelberg, a Alemanya, en un article que va ser publicat aquest dimarts a la revista ‘Antiquity’.

Forts, assentaments, temples i relleus reials

Entre els anys 2009 i 2022, els arqueòlegs han excavat el jaciment, situat a la zona coneguda per ser el bressol de la civilització humana, i han catalogat totes les descobertes que hi han fet, emprant drons per ajudar-se en aquesta tasca. La fortalesa de pedra de Rabana-Merquly, que es troba a les muntanyes Zagros, que van de l’Iraq a l’Iran, té estructures de gairebé quatre quilòmetres de llargada, a més de dos assentaments, un complex dedicat al culte religiós i alguns relleus gravats a la roca.

Imatge aèria de gran part del complex del que podria ser Natounia | Rabana-Merquly Archaeological Project
Imatge aèria de gran part del complex del que podria ser Natounia | Rabana-Merquly Archaeological Project

Segons els experts, aquesta ciutat era a la frontera d’Adiabene, un regne menor que pagava tribut a l’Imperi Part com, abans, havia fet amb els seleúcides i els aquemènides. A l’entrada de la fortalesa s’hi ha trobat un gravat que, afirmen els arqueòlegs, correspon a un rei d’Adiabene, tal com es pot deduïr de la seva roba i, especialment, del seu barret, semblant al d’altres gravats de reis d’Adiabene i, en especial, a un de trobat a l’antiga ciutat de Hatra, a més de 200 quilòmetres de distància.

La indumentària del monarca d'aquest gravat ha estat molt útil per esbrinar quina civilització va construir tot el complex | Rabana-Merquly Archaeological Project
La indumentària del monarca d’aquest gravat ha estat molt útil per esbrinar quina civilització va construir tot el complex | Rabana-Merquly Archaeological Project

Una possibilitat a tenir molt en compte

Pel que fa a la possible identificació d’aquesta fortalesa com la ciutat perduda de Natounia, no tots els investigadors hi estan d’acord. L’existència de l’urbs, que formava part del regne/satrapia d’Adiabene, només és coneguda per algunes monedes, ja que no n’hi ha cap altra referència històrica. De fet, tot el que se’n sap s’ha deduït gràcies a les monedes, com ara que havia estat batejada en honor al rei Natounissar i que es trobava al riu Kapros, com es coneixia aleshores el que ara s’anomena Petit Zab.

L'existència de Natounia es coneix per mitja dotzena de monedes com aquesta | Rabana-Merquly Archaeological Project
L’existència de Natounia es coneix per mitja dotzena de monedes com aquesta | Rabana-Merquly Archaeological Project

Tot i que els arguments a favor de la identificació de la fortalesa com a Natounia són circumstancials, probablement és la millor candidata que s’ha trobat fins ara: és a prop de l’antic riu Kapros, va ser ocupada durant poc temps i hi ha imatges reials que coincideixen amb el que es descriu a les monedes. A més, a prop del jaciment també s’han trobat algunes tombes de persones d’alt rang.

Un assentament d’importància innegable

Per la seva localització i característiques, fos com fos, aquesta fortalesa era un assentament força gros situat a la intersecció entre les terres altes i les baixes i, per tant, podria haver estat un indret per mantenir intercanvis econòmics i diplomàtics i, fins i tot, per col·locar-hi una guarnició militar que fes pressió sobre els estats veïns.

Tot plegat es desprèn del gran esforç per planificar, construir i mantenir una fortalesa d’aquesta envergadura, que indiquen que devia tenir una importància més que notable.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa