El descobriment d’un gravat que representa el dia “7 de Cèrvol” entre les restes d’un mural, a l’interior de les ruïnes d’una piràmide del segle III a.C. a Guatemala, suposa la prova més antiga que s’ha trobat mai fins ara de l’existència del calendari maia, un dels trets més reconeguts i significatius d’aquesta civilització.
L’anunci de la troballa, fet a través d’un article a la revista ‘Science Advances’, explica que els fragments de mural són del jaciment de San Bartolo, a les jungles del nord del país. Descoberts el 2001 en una estança que havia quedat enterrada, contenen representacions elaborades i acolorides d’escenes cerimonials i mitològiques d’aquesta cultura antiga, destruïda gairebé del tot al segle XVI amb l’arribada dels conqueridors castellans.
Temple sobre temple
El “7 de Cèrvol” es trobava entre els murals gairebé de la part més antiga de l’estructura. El sistema de construcció de les piràmides maies, com també la de les asteques, consistia a aixecar un temple d’una mida modesta i, després, anar fent “versions” o “capes” més grans al damunt. En el cas d’aquesta en concret, la darrera iteració va arribar a uns 30 metres d’alçada.
Enmig de les restes, hi havia dues peces de guix que originalment havien estat enganxades a la paret i que formaven el “7 de Cèrvol”, que representaven amb el símbol maia pel número 7 a sobre de la silueta del cap d’un cèrvol. En algun moment, quan es reconstruïen els espais de culte i la piràmide s’ampliava, aquest tros de mural va ser destruït.
Per sort, s’han pogut trobar part de les peces i, per sort, identificar els símbols que indiquen el dia i també esbrinar-ne l’antiguitat, dos segles anterior a la que fins ara era la mostra més primerenca de datació maia que s’havia trobat. El calendari, que es basava en les observacions del Sol, la Lluna i els planetes, tenia un cicle ritual de 260 dies amb nom.
Els calendaris maies
El tzolk’in, com anomenaven el calendari de 260 dies, era un dels sistemes de notació temporal interconnectats que tenien els maies, que també incloïa el “Compte Llarg”, un calendari lunar i un de solar, amb anys de 365 dies. Tota una proesa d’una civilització que, a més, tenia un sistema d’escriptura amb més de 800 símbols, els més antics dels quals també han estat trobats a San Bartolo.
L’indret on a dia d’avui hi ha aquest jaciment havia estat un centre molt important de l’anomenat Període Preclàssic dels maies, entre el 400 a.C. i el 250 d.C., una època que va posar les bases pel desenvolupament i floració de la seva cultura que, durant els segles següents, va alçar temples, piràmides, palaus i observatoris a Guatemala, Mèxic o Hondures i que havia creat pràctiques agrícoles molt sofisticades tot i no conèixer ni les eines de metall ni la roda.
Pel que fa al “7 de Cèrvol” del calendari, els investigadors afirmen que, per la maduresa artística i les convencions d’escriptura fetes servir, sembla que el calendari ja feia temps que havia estat establert fermament, segurament molts anys. Per tant, seria possible trobar mostres encara més antigues d’un calendari que, de fet, encara és emprat per algunes comunitats, convertint-lo en un dels més antics del món que encara s’utilitzen, una llista que encapçala el calendari hebreu.
