Les anàlisis d’ADN d’habitants d’Irlanda de fa més de 5.000 anys han demostrat que, en aquella època, a l’illa hi havia una classe de reis-déus, una elit social separada de la resta. Aquest descobriment, fet a partir de restes humanes de l’Edat de Pedra, col·loca Irlanda com un dels primers indrets on van aparèixer aquest tipus de divisions socials, que tenen l’exemple més conegut en els faraons egipcis, que tenien naturalesa divina; o també en els emperadors del Japó fins el 1945.
Una de les proves concloents d’aquesta característica de la societat irlandesa del Neolític és un home adult enterrat a Newgrange, al comtat de Meath: les anàlisis del seu ADN indiquen que els seus pares eren germans, en una relació endogàmica molt característica de les elits d’origen suposadament diví.
Segons expliquen a un article a la revista ‘Nature’ els autors de l’estudi, liderat pel Trinity College de Dublín, les elits irlandeses van aparèixer amb l’agricultura, al principi del Neolític. Les anàlisis de l’ADN de 44 individus de tota l’illa apunta poderosament a una reiteració en l’incest, un tipus d’unió considerat tabú a la majoria de civilitzacions per raons biològiques i culturals i que, quan té lloc, sol estar connectat amb l’existència de families reials amb estatus diví, com passa amb els faraons de l’Antic Egipte o els reis-déus de l’Imperi Inca, a l’Amèrica del Sud.
El jaciment de Newgrange, justament, és més antic que les piràmides de Gizeh i que el monument megalític de Stonhenge, a Anglaterra, i és cèlebre perquè, el dia del solstici d’hivern, els raigs de l’albada entren directament al monticle que forma el monument i il·lumina la seva cambra central on, precisament, es va trobar la tomba de l’individu els pares del qual eren germans. Per com d’adornada estava, sembla evident que l’home era el fruit d’una unió permesa per no barrejar la família amb la resta de mortals.
La resta d’anàlisis combinades ha revelat un arbre genealògic que connecta l’home de Newgrange amb altres enterrats arreu de l’illa, apuntant a l’existència d’una gran família els membres de la qual governaven tota l’Illa Maragda. Entre les restes analitzades, a més, també han permès descobrir el cas més antic de síndrome de Down que es coneix, un nen petit enterrat fa 5.500 anys en una tomba reial del comtat de Clare i a qui, pel que s’ha pogut comprovar, havien alletat abans de la seva mort.
