El descobriment d’una dent d’infant i algunes eines de pedra en una cova del sud de França ha desafiat la idea, força acceptada, que la desaparició dels neandertals va ser a causa dels humans moderns. Aquesta darrera troballa, presentada en un article a la revista ‘Science Advances’, indica que els nostres avantpassats ja eren a Europa Occidental fa 54.000 anys, molt abans del que es pensava, i que havien conviscut amb els neandertals durant molt de temps.

El descobriment s’ha fet a la coneguda com a Grotte Mandrin, a la vall del Roine, en unes excavacions liderades per la Universitat de Tolosa. La seva gran importància rau en què la dent i les eines demostren que els Homo sapiens ja eren a la regió com a mínim 12.000 anys abans del que es pensava i que aquella població concreta va ser substituïda, més endavant, per un grup de neandertals, al contrari del que s’havia explicat fins ara.

Extensió aproximada de l'Homo sapiens neanderthalensis  | Wikimedia Commons
Extensió aproximada de l’Homo sapiens neanderthalensis | Wikimedia Commons

La teoria més acceptada afirma que els neandertal van aparèixer a Europa fa 400.000 anys i que, després de centenars de milers d’anys habitant el continent, van desaparèixer fa uns 40.000 anys, poc després que els seus parents, els humans moderns, arribessin d’Àfrica. No obstant això, aquesta darrera troballa apunta que la migració dels nostres avantpassats va tenir lloc més de 10.000 anys abans del que es pensava i que, des d’aleshores fins la desaparició dels neandertals, totes dues espècies van conviure a Europa.

Així doncs, els humans moderns no van provocar un declivi ràpid dels neandertals, sinó que va ser un procés molt més equilibrat on fins i tot, algunes vegades, els neandertals van sortir guanyant, com va ser el cas de la Grotte Mandrin.

A les capes més antigues hi ha restres de neandertals, que hi van viure durant uns 20.000 anys. Després, a la capa de fa 54.000 anys, s’ha trobat una dent d’infant humà i algunes eines de pedra de la mateixa espècie, que hi va viure durant uns 2.000 anys abans que els neandertals tornessin i hi visquessin durant uns milers d’anys més fins que finalment, fa 44.000 anys, els humans moderns van tornar i els seus parents van desaparèixer.

Els estris de pedra trobats a la Grotte Mandri, alguns dels quals podrien ser puntes de fletxa | Ludovic Slimak
Els estris de pedra trobats a la Grotte Mandrin, alguns dels quals podrien ser puntes de fletxa | Ludovic Slimak

Pel que fa a les eines de pedra, si es demostrés que algunes d’elles són puntes de fletxa, com sembla, podria indicar que ja coneixien aquesta tecnologia fa 54.000 anys i que, almenys al principi, podria explicar com van agafar avantatge als neandertals. Aquesta convivència prolongada, en qualsevol cas, encaixa amb els descobriments que una part de l’ADN dels humans moderns, especialment els d’origen europeu, prové dels neandertals, corroborant que no només van viure junts sió que fins i tot es van hibridar.

Més notícies
Reproducció d'una femella adulta d'Homo erectus

Una nena gegantina, el fòssil d’homínid més antic de l’Orient Mitjà

Té 1,5 milions d'anys i indica que l'expansió fora d'Àfrica podria haver estat en onades migratòries
:  - Mobile
Reconstrucció de l'Home de la Chapela en l'estat en què es va trobar el 1908 | Wikimedia Commons

Un neandertal, el cas més antic conegut de contagi d’animals a humans

Segons sembla, es podria haver contagiat mentre tallava carn
:  - Mobile
Imatge acolorida de les empremtes trobades al Tíbet | Universitat Cornell

Unes empremtes de fa 200.000 anys podrien ser l’obra d’art més antiga del món

Els experts, però, es debaten sobre si es van fer intencionadament o no
:  - Mobile
La cova Deníssova, a Sibèria | Wikimedia Commons

Un descobriment a les Filipines aporta una nova pista a l’enigma més gran de l’evolució humana

Un grup ètnic del país té el tant per cent més alt que s'ha vist mai d'ADN d'aquest parent dels humans moderns
:  - Mobile
Arqueòlegs analitzant ossos trobats a la cova del Toll de Moià | ACN

Els neandertals menjaven i caçaven óssos de manera regular

Una recerca feta a les coves del Toll de Moià ha permès trobar eines de tall que certificarien que a més d'herbívors també s'alimentaven de carnívors
:  - Mobile
Reproducció artística d'humans primitius  | Domini Públic

Només el 7% del nostre ADN és exclusiu dels humans moderns

La resta el compartim amb els nostres parents més propers, extingits de fa temps
:  - Mobile
La cova Deníssova, a Sibèria | Wikimedia Commons

Neandertals, denissovans i humans moderns van conviure a la mateixa cova de Sibèria

L'anàlisi de l'ADN del terra de Deníssova ha permès fer aquest descobriment sorprenent i únic al món
:  - Mobile
Esquelet i reproducció home de Neandertal al Museu Nacional de Ciència i Natura de Tòquio (Japó)

Una nova tècnica pot identificar gens heretats dels neandertals o d’altres homínids

Aquestes restes genètiques de cosins extingits poden afectar el metabolisme i el sistema immunitari
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa