El descobriment d’una dent d’infant i algunes eines de pedra en una cova del sud de França ha desafiat la idea, força acceptada, que la desaparició dels neandertals va ser a causa dels humans moderns. Aquesta darrera troballa, presentada en un article a la revista ‘Science Advances’, indica que els nostres avantpassats ja eren a Europa Occidental fa 54.000 anys, molt abans del que es pensava, i que havien conviscut amb els neandertals durant molt de temps.
El descobriment s’ha fet a la coneguda com a Grotte Mandrin, a la vall del Roine, en unes excavacions liderades per la Universitat de Tolosa. La seva gran importància rau en què la dent i les eines demostren que els Homo sapiens ja eren a la regió com a mínim 12.000 anys abans del que es pensava i que aquella població concreta va ser substituïda, més endavant, per un grup de neandertals, al contrari del que s’havia explicat fins ara.
La teoria més acceptada afirma que els neandertal van aparèixer a Europa fa 400.000 anys i que, després de centenars de milers d’anys habitant el continent, van desaparèixer fa uns 40.000 anys, poc després que els seus parents, els humans moderns, arribessin d’Àfrica. No obstant això, aquesta darrera troballa apunta que la migració dels nostres avantpassats va tenir lloc més de 10.000 anys abans del que es pensava i que, des d’aleshores fins la desaparició dels neandertals, totes dues espècies van conviure a Europa.
Així doncs, els humans moderns no van provocar un declivi ràpid dels neandertals, sinó que va ser un procés molt més equilibrat on fins i tot, algunes vegades, els neandertals van sortir guanyant, com va ser el cas de la Grotte Mandrin.
A les capes més antigues hi ha restres de neandertals, que hi van viure durant uns 20.000 anys. Després, a la capa de fa 54.000 anys, s’ha trobat una dent d’infant humà i algunes eines de pedra de la mateixa espècie, que hi va viure durant uns 2.000 anys abans que els neandertals tornessin i hi visquessin durant uns milers d’anys més fins que finalment, fa 44.000 anys, els humans moderns van tornar i els seus parents van desaparèixer.
Pel que fa a les eines de pedra, si es demostrés que algunes d’elles són puntes de fletxa, com sembla, podria indicar que ja coneixien aquesta tecnologia fa 54.000 anys i que, almenys al principi, podria explicar com van agafar avantatge als neandertals. Aquesta convivència prolongada, en qualsevol cas, encaixa amb els descobriments que una part de l’ADN dels humans moderns, especialment els d’origen europeu, prové dels neandertals, corroborant que no només van viure junts sió que fins i tot es van hibridar.
