Només el 7% del nostre ADN és exclusiu dels humans moderns

La resta el compartim amb els nostres parents més propers, extingits de fa temps

La distinció entre els humans moderns i els nostres avantpassats podria trobar-se en parts molt petites del nostre codi genètic. Segons un article publicat recentment a la revista ‘Science Advances’, només un 7% del nostre ADN és exclusiu de l’Homo sapiens, mentre que la resta és compartida amb alguns dels nostres parents propers que es van extingir fa temps, com els neandertals o els denissovans. Així, s’ha fet una passa més per conèixer què ens distingeix com a espècie dels nostres avantpassats i parents, i s’ha fet gràcies a una nova eina d’anàlisi genètica.

La recerca va fer servir ADN extret de restes fòssils de neandertals i denissovans morts fa entre 40.000 i 50.000 anys i també el de gairebé 300 humans moderns de tot el món. L’objectiu era fer una anàlisi a fons del codi genètic, ja que, per exemple, tot i que fa temps que se sap que tenim alguns gens heretats dels neandertals, persones diferents poden haver heretat gens diferents d’aquesta espècie propera a la nostra. Un altre dels objectius, és clar, era identificar els gens exclusius dels Homo sapiens. Així doncs, es va haver de desenvolupar una eina que tingués en compte la informació que ens falta dels genomes antics.

Esquelet i reproducció d'home de Neandertal al Museu Nacional de Ciència i Natura de Tòquio (Japó)  | Photaro (CC)
Esquelet i reproducció d’home de Neandertal al Museu Nacional de Ciència i Natura de Tòquio (Japó) | Photaro (CC)

Els resultats no només apunten a aquest 7% d’ADN exclusiu de la nostra espècie sinó que, a més, indiquen que només un 1,5% del nostre codi genètic és alhora únic de la nostra espècie i compartit per tots els humans actuals. Així, el 5,5% restant podria donar moltes pistes sobre allò que distingeix els humans entre ells. Pel que fa al que ens separa dels nostres parents, sembla que les regions que contenen el nostre ADN únic són majoritàriament les que tenen a veure amb el desenvolupament i les funcions del cervell.

Així, aquest descobriment no només permet fer-nos preguntes més concretes sobre la història i l’evolució de l’espècie sinó que, de fet, posa de manifest que som una espècie molt jove que, fins fa poc, compartíem el planeta amb parents molt semblants a nosaltres.

Nou comentari