Neandertals, denissovans i humans moderns van conviure a la mateixa cova de Sibèria

L'anàlisi de l'ADN del terra de Deníssova ha permès fer aquest descobriment sorprenent i únic al món

La cova siberiana de Deníssova va donar nom a aquesta espècie d’humans, extingida fa milers d’anys, com va passar amb la vall de Neandertal, a Alemanya; o amb Cròs Manhon, a Occitània. En aquell indret va ser on, fa una dècada, es va trobar el primer fòssil d’un dit petit dels denissovans, l’existència dels quals es desconeixia fins aleshores, i no ha parat de donar sorpreses, com ara el descobriment d’un exemplar híbrid entre aquesta espècie prehumana i els neandertals, que es va anunciar l’any 2018. Ara, un article a la revista ‘Nature’ dóna encara una altra sorpresa, potser la més gran de totes: a la cova de Deníssova no només hi van viure aquests dos darrers grups sinó, també, humans moderns, amb qui molt probablement fins i tot van conviure.

Així ho indiquen els resultats d’una anàlisi extensiva de l’ADN del sòl de la cova, que ha demostrat la presència de la nostra espècie a la cova en un moment de la prehistòria on, a més, van arribar prou aviat com per haver-hi trobat neandertals i denissovans amb qui, si fos així, haurien compartit llar i qui sap si s’haurien reproduït entre ells. Les restes més antigues d’homínids trobades a la cova Deníssova tenen 300.000 anys, indicant que, com a mínim en aquell moment, ja hi vivien alguns dels nostrs parents. A més, en estrats més nous, també hi ha eines de pedra complexes i joies, indicant un cert desenvolupament tecnològic i cultural, però el que no s’havia trobat mai eren proves de la presència d’Homo sapiens sapiens. Durant molts anys, els científics han anat aïllant mostres d’ADN del sòl de la cova i fins i tot seqüenciant el que havien trobat al permagel, però no ha estat fins ara que han obtingut resultats.

Restes d'os de la filla d'un home denissovà i una dona neandertal  | Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva
Restes d’os de la filla d’un home denissovà i una dona neandertal | Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva

Les anàlisis de 728 mostres, que han durat dos anys, han permès saber que en 175 d’elles hi havia ADN humà, però també moltes més coses, com ara la cohabitació entre diverses espècies humanes i animals a la cova. Els primers denissovans que hi van viure van arribar-hi fa 300.000 anys i van desaparèixer fa 130.000. Poc abans d’això, fa uns 170.000 anys, s’hi havien instal·lat els neandertals i, encara uns 30.000 anys després, hi va arribar un segon grup de denissovans que són, probablement, els creadors d’algunes de les eines trobades. Finalment, fa uns 45.000 anys, hi van arribar els primers humans moderns, i a la capa de sòl d’aquella època hi ha mostres de tots tres grups. Tot i que és complicat saber exactament si van conviure, perquè un estrat geològic comprèn un període de temps més llarg, la possibilitat per sí mateixa és sorprenent i, a més, converteix la cova Deníssova en l’únic lloc del món on se sap que hi han viscut tres espècies humanes diferents.

Nou comentari