La troballa d’una vèrtebra a l’Orient Mitjà no només és l’exemple més antic d’homínid que s’ha trobat mai a la regió sinó també apunta que es van avançar a l’Homo sapiens en pràcticament un milió d’anys en l’expansió més enllà del continent africà. L’estudi d’aquest fòssil, de fet, indica que és possible que els homínids sortissin d’Àfrica en onades, en entorns diferents i adaptacions per a condicions de vida diverses.
El descobriment, descrit a la revista ‘Scientific Reports’, correspon a una vèrtebra lumbar d’un infant mort fa un milió i mig d’anys al que ara és el jaciment arqueològic d’Ubeidya, a Israel. El van trobar entre fòssils d’hipopòtams, mamuts, girafes, tigres de dent de sabre i facoquers el 1966 però no havia esta identificat fins fa poc, quan l’antropòloga Miriam Belmaker estava examinant les restes i li va semblar reconèixer una vèrtebra com a pertanyent a un homínid que, a més, havia de ser molt jove, perquè les parts que la formaven encara no s’havien fos en una sola peça.
Així, l’infant, una nena, va morir entre els 6 i els 11 anys d’edat i en un moment clau de l’evolució humana: la primera expansió dels homínids per Europa i Àsia, un procés que es va repetir un milió d’anys més tard. A més, aquesta expansió va ser gradual i, en aquest cas, alguns es van instal·lar a l’actual vall del Jordà, que aleshores era un bosc humit, pel que es pot deduïr dels fòssils d’animals trobats.
La comparació de les eines que feien servir els diversos grups poblacionals d’Euràsia fa pensar que els homínids van sortir d’Afria en onades diferents, duent amb ells les adaptacions culturals del moment, però la troballa d’aquesta vèrtebra indica que, més enllà de la cultura, les migracions van estar formades per espècies diferents d’homínids, que es distingien més entre elles del que ens diferenciem nosaltres dels homes de Neandertal o de Deníssova.
Com han pogut saber això només a partir d’una vèrtebra? Gràcies a una taula de dades i fórmules, els científics han calculat no només l’alçada de la nena (uns 155 centímetres) sinó fins i tot la manera de caminar, prou diferent d’altres restes trobades com per pensar que pertanyia a una altra espècie. Pel que fa a l’alçada, era molt alta per la seva edat (entre 6 i 11 anys) i es pensa que, si hagués viscut prou, hauria arribat a medir gairebé dos metres. Això també complica identificar a quina espècie pertanyia, ja que fins i tot els més grans dels homínids de l’època, els Homo erectus, eren una mica més petits.
