MonPlaneta
Una nena gegantina, el fòssil d’homínid més antic de l’Orient Mitjà
  • CA

La troballa d’una vèrtebra a l’Orient Mitjà no només és l’exemple més antic d’homínid que s’ha trobat mai a la regió sinó també apunta que es van avançar a l’Homo sapiens en pràcticament un milió d’anys en l’expansió més enllà del continent africà. L’estudi d’aquest fòssil, de fet, indica que és possible que els homínids sortissin d’Àfrica en onades, en entorns diferents i adaptacions per a condicions de vida diverses.

El descobriment, descrit a la revista ‘Scientific Reports’, correspon a una vèrtebra lumbar d’un infant mort fa un milió i mig d’anys al que ara és el jaciment arqueològic d’Ubeidya, a Israel. El van trobar entre fòssils d’hipopòtams, mamuts, girafes, tigres de dent de sabre i facoquers el 1966 però no havia esta identificat fins fa poc, quan l’antropòloga Miriam Belmaker estava examinant les restes i li va semblar reconèixer una vèrtebra com a pertanyent a un homínid que, a més, havia de ser molt jove, perquè les parts que la formaven encara no s’havien fos en una sola peça.

La vèrtebra trobada a la vall del Jordà | Scientific Reports
La vèrtebra trobada a la vall del Jordà | Scientific Reports

Així, l’infant, una nena, va morir entre els 6 i els 11 anys d’edat i en un moment clau de l’evolució humana: la primera expansió dels homínids per Europa i Àsia, un procés que es va repetir un milió d’anys més tard. A més, aquesta expansió va ser gradual i, en aquest cas, alguns es van instal·lar a l’actual vall del Jordà, que aleshores era un bosc humit, pel que es pot deduïr dels fòssils d’animals trobats.

La comparació de les eines que feien servir els diversos grups poblacionals d’Euràsia fa pensar que els homínids van sortir d’Afria en onades diferents, duent amb ells les adaptacions culturals del moment, però la troballa d’aquesta vèrtebra indica que, més enllà de la cultura, les migracions van estar formades per espècies diferents d’homínids, que es distingien més entre elles del que ens diferenciem nosaltres dels homes de Neandertal o de Deníssova.

Esquelet i reproducció home de Neandertal al Museu Nacional de Ciència i Natura de Tòquio (Japó)

Com han pogut saber això només a partir d’una vèrtebra? Gràcies a una taula de dades i fórmules, els científics han calculat no només l’alçada de la nena (uns 155 centímetres) sinó fins i tot la manera de caminar, prou diferent d’altres restes trobades com per pensar que pertanyia a una altra espècie. Pel que fa a l’alçada, era molt alta per la seva edat (entre 6 i 11 anys) i es pensa que, si hagués viscut prou, hauria arribat a medir gairebé dos metres. Això també complica identificar a quina espècie pertanyia, ja que fins i tot els més grans dels homínids de l’època, els Homo erectus, eren una mica més petits.

Més notícies
Reproducció d'una femella adulta d'Homo erectus
Menjar carn potser no va ser tan important en l’evolució humana
Un nou estudi contradiu la teoria que posa en aquesta diferència en l'alimentació "allò que ens va fer humans"
Reproducció d'una femella adulta d'Homo erectus
El primer homínid bíped es va extingir fa només 100.000 anys
Nous descobriments de restes d'Homo erectus al sud-est asiàtic sorprenen la comunitat científica, ja havien desaparegut de la resta del món entre 300.000 i 400.000 anys abans
La cova de Callao, on s'han trobat les restes d'Homo luzonensis
Descoberta una nova espècie d’homínid a les Filipines
Batejada 'Homo luzonensis', combina trets dels nostres avantpassats més antics amb d'altres que el relacionen quasidirectament amb nosaltres
Reconstrucció de l'Home de la Chapela en l'estat en què es va trobar el 1908 | Wikimedia Commons
Un neandertal, el cas més antic conegut de contagi d’animals a humans
Segons sembla, es podria haver contagiat mentre tallava carn
Imatge acolorida de les empremtes trobades al Tíbet | Universitat Cornell
Unes empremtes de fa 200.000 anys podrien ser l’obra d’art més antiga del món
Els experts, però, es debaten sobre si es van fer intencionadament o no
Reproducció artística d'humans primitius | Domini Públic
Només el 7% del nostre ADN és exclusiu dels humans moderns
La resta el compartim amb els nostres parents més propers, extingits de fa temps
Esquelet i reproducció home de Neandertal al Museu Nacional de Ciència i Natura de Tòquio (Japó)
Una nova tècnica pot identificar gens heretats dels neandertals o d’altres homínids
Aquestes restes genètiques de cosins extingits poden afectar el metabolisme i el sistema immunitari

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa