Els denissovans, un grup d’humans primitius, van ser descoberts l’any 2010 i només se’n coneix l’existència per un grup d’ossos minúsculs que van ser trobats als peus de les muntanyes Altai, a Sibèria. Un nou descobriment, però, fet a gairebé 5.000 quilòmetres de distància, dóna més pistes sobre el misteri d’aquests cosins dels humans moderns, un dels més grans de l’evolució dels homínids. En un article publicat a la revista ‘Current Biology’, un equip de cientifics explica aquesta troballa, feta a les Filipines i que resulta d’allò més sorprenent: un grup ètnic conegut com els Ayta Magbukon té el nivell més alt que es coneix d’ADN denissovà, fruit de les relacions entre aquesta espècie i els primers umans moderns que van arribar a l’arxipèlag.
Segons l’estudi, aquesta hibridació va tenir lloc fa més de 50.000 anys, i tenint en compte que només s’han trobat restes de denissovans a Sibèria, aquest descobriment resulta d’allò més sorprenent, especialment perquè no s’han identificat rastres tan significatius a l’ADN de cap altra població de les Filipines, que inclou 118 grups diferents. Fins ara, el rècord el tenien els habitants de Papúa i els aborígens australians, amb un 4%, però els Ayta Magbukon tenen un 5% d’ADN denissovà. Tot plegat indica que aquests parents dels humans van viure per tota Àsia i que probablement ja vivien a les Filipines quan els primers humans moderns hi van arribar. A més, tot plegat apunta a que la relació amb els denissovans va ser molt més alta que amb els neandertals, que han estat molt més estudiants i de qui, d’entre tots, els europeus són els qui n’han heretat més trets genètics.
Tant l’ADN d’uns com el dels altres va ser seqüenciat per primer cop l’any 2010, quan es va descobrir que s’havien reproduït amb els nostres avantpassats. Més tard, també es va descobrir que s’havien hibridat entre ells.
