MonPlaneta
Un neandertal, el cas més antic conegut de contagi d’animals a humans
  • CA

Si la Covid-19 és l’exemple més recent i més conegut de malaltia que s’ha originat en animals i ha acabat infectant persones, el més antic és un home de Neandertal que vivia fa 50.000 anys en una cova a prop del que, a dia d’avui, és la localitat de La Chapela aus Sents, al Llemosí, dins l’estat francès. L’anàlisi de les restes fossilitzades, descobertes el 1908 i que van suposar la primera troballa d’un esquelet neandertal relativament sencer, han demostrat que l’home va morir de brucel·losi, una malaltia que a dia d’avui encara existeix i que devia agafar tallant carn o bé cuinant-la.

Els estudis previs ja havien conclòs que “L’home de La Chapela au Sents”, com se’l coneix, havia mort pels volts dels seixanta anys i que patia d’osteoartritis a la columna vertebral i als malucs. De fet, aquest problema mèdic va ser el responsable de la imatge que, durant molts anys, es va tenir dels neandertals, ja que els primers estudis van concloure que eren uns homínids rabassuts que caminaven encorbats. Sigui com sigui, al nou treball, publicat a ‘Scientific Reports’, els científics de la Universitat de Zuric (Suïssa) que van tornar a examinar-ne les restes van adonar-se que aquesta malaltia, per sí sola, no podia haver causat tots els danys observats als seus ossos, i va arribar a la conclusió que la brucel·losi n’era la causa més probable. De fet, en humans de l’Edat de Bronze, fa 5.000 anys, també s’ha identificat la seva presència, de manera que no seria estrany que els salts d’animals a humans haguessin començat molt abans.

El crani de l'Home de la Chapela | Wikimedia Commons
El crani de l’Home de la Chapela | Wikimedia Commons

El contagi més comú d’aquesta malaltia, que encara existeix als nostres dies, és a través del contacte amb animals infectats a través de la ingesta de menjar contaminat, tot i que també es transmet per via aèria. Actualment, la majoria de casos són per haver begut llet o haver menjat formatge, sigui de cabra o d’ovella, sense pasteuritzar. Continua sent una de les malalties zoonòtiques més habituals i produeix una sèrie de símptomes que poden durar setmanes però que es poden allargar durant anys, com ara artritis, mal d’esquena, inflamació dels testicles i infertilitat i fins i tot endocarditis, una inflamació de les vàlvules del cor que és la principal causa de mort per brucel·losi.

L’home de la Chapela, però, tenia una versió lleu de la malaltia, ja que va morir a una edat força avançada per un neandertal, i devia contagiar-se tallant o menjant ovella, cabra, vaques salvatges, rens, cèrvols o algun animal semblant ja que, pel que sembla, és poc probable que ni els mamuts ni els rinoceronts llanuts fossin reservoris de la malaltia.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa