MonPlaneta
Descoberta a Burgos la mostra de cirurgia auditiva més antiga del món
  • CA

Un equip d’arqueòlegs espanyols afirmen, en un article publicat a la revista ‘Science Reports’, que han identificat la mostra de cirurgia auditiva més antiga del món. Segons l’estudi, un crani de 5.300 anys d’antiguitat trobat a Burgos mostra set marques de talls a prop del canal auditiu i sospiten que són la prova que aquella persona havia estat sotmesa a una operació per tractar una infecció. De fet, un ganivet de pedrenyal trobat a prop també podria ser, diuen, una eina emprada per cauteritzar la ferida després de la cirurgia.

Una troballa sorprenent

Les restes han estat trobades al Dolmen del Pendón, un jaciment amb restes d’un monument megalític i que també conté un ossari on s’hi havien enterrat gairebé cent persones. Una d’elles, precisament, era la propietària del crani que ens ocupa. Va ser desenterrada el 2016 i, pel que van concloure les primeres anàlisis, pertanyia a una dona que havia mort amb més de 65 anys. El que encara va sorprendre més, però, van ser les marques a tots dos costats del crani, just darrere les orelles. Els arqueòlegs de seguida van pensar que eren marques d’una operació quirúrgica feta per algú amb alguns coneixements d’anatomia.

Mapa de la zona de Castella on hi ha el jaciment del Dolmen del Pendón | Universidad de Valladolid
Mapa de la zona de Castella on hi ha el jaciment del Dolmen del Pendón | Universidad de Valladolid

L’article afirma que la dona va sobreviure a la primera cirurgia i que, un temps després, va ser sotmesa a una altra, sense que es pugui saber quant de temps havia passat entremig. Tot i això, les marques de cirurgia a tots dos ossos temporals indiquen que ens trobem davant del primer cas conegut de mastoidectomia radical de la història de la humanitat, un procediment que es va practicar durant milers d’anys. No és, però, la primera cirurgia: el dubtós honor en aquesta matèria el té la trepanació cranial, de què hi ha molta documentació al llarg de la història. Fins i tot al mateix jaciment del Dolmen del Pendón, s’han trobat cinc cranis amb marques de trepanació, una operació a la qual, a més, sembla que van sobreviure.

Un procediment complicat

Pel que fa a la dolència que va motivar aquesta operació auditiva, els investigadors van mirar de determinar-la. Després de descartar altres opcions, van arribar a la conclusió que el més probable és que fos una infecció aguda de l’oïda mitjana que s’havia escampat fins al mastoide. Aquest tipus d’infecció és fàcil de diagnosticar per la inflamació, l’envermelliment i l’acumulació de mucositat a l’orella. Sense tractament, aquest tipus de problema pot derivar, fins i tot, en una meningitis, i de fet va ser una de les primeres causes de mort infantil fins l’aparició dels antibiòtics.

Marques de l'operació al crani | Universitat de Valladolid
Marques de l’operació al crani | Universitat de Valladolid

L’operació a què va ser sotmesa aquella dona, sembla, va consistir a tallar rere l’orella i taladrar l’os fins a accedir a l’oïda mitjana. Després, es va retirar el teixit infectat, es va cosir el tall i es va embenar la ferida. Aquesta operació devia ser extraordinàriament dolorosa, i és per això que pensen que, o bé hi havia moltes persones subjectant la dona, o bé li havien donat alguna substància que li alterés la percepció o la consciència. En aquella època sembla que ja es coneixien diverses drogues, entre elles l’opi, per la qual cosa no han descartat aquesta possibilitat.

Pel que fa a la fulla de pedrenyal, les marques s’haver estat sotmesa a temperatures d’entre 300 i 350ºC fa pensar que, durant l’operació, es va fer servir per cauteritzar ferides, un mètode que se sap que era emprat i que, de fet, ho va ser durant moltíssim temps.

Més notícies
L'orinal de ceràmica en el moment de ser trobat | University of Cambridge
Trobat un orinal de l’època romana amb restes de paràsits intestinals
El descobriment d'ous al seu interior va confirmar l'ús que s'havia donat a aquell recipient de ceràmica
La màscara d'or de Tutankhamon és una de les peces arqueològiques més conegudes del món | Museu Egipci del Caire
Esbrinen l’origen de la daga del faraó Tutankhamon
Mort el 1323 abans de Crist, està feta de ferro d'un meteorit i podria haver estat un regal d'un regne llunyà
Reproducció d'una femella adulta d'Homo erectus
Una nena gegantina, el fòssil d’homínid més antic de l’Orient Mitjà
Té 1,5 milions d'anys i indica que l'expansió fora d'Àfrica podria haver estat en onades migratòries
Vèrtebres enfilades en pals trobades al Perú | Antiquity
Descobreixen gairebé 200 vèrtebres humanes enfilades en pals al Perú
Els investigadors creuen que són d'entre el segle XV i el XVII i cada pal té els ossos d'una sola persona
El tauler de pedra trobat a Oman | PCMA / UW
Troben un joc de taula de 4.000 anys d’antiguitat
Ha estat descobert a Oman i podria ser un antecessor del Joc Reial d'Ur de l'antiga Mesopotàmia
Les restes de l'antiga ciutat inca de Machu Picchu | Pixabay
Descobreixen noves restes a les ruïnes de Machu Picchu
Gràcies a l'ús de drons i làsers s'han pogut descobrir estructures amagades entre la vegetació de la selva
Excavació a un sambaqui | Wikimedia Commons
La baixada del nivell del mar va destruir una civilització fa 2.000 anys
Després de 6.000 anys de puixança, els constructors dels 'sambaquis' es van dispersar en fer-se més difícil l'accés als aliments

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa