Un equip d’arqueòlegs espanyols afirmen, en un article publicat a la revista ‘Science Reports’, que han identificat la mostra de cirurgia auditiva més antiga del món. Segons l’estudi, un crani de 5.300 anys d’antiguitat trobat a Burgos mostra set marques de talls a prop del canal auditiu i sospiten que són la prova que aquella persona havia estat sotmesa a una operació per tractar una infecció. De fet, un ganivet de pedrenyal trobat a prop també podria ser, diuen, una eina emprada per cauteritzar la ferida després de la cirurgia.
Una troballa sorprenent
Les restes han estat trobades al Dolmen del Pendón, un jaciment amb restes d’un monument megalític i que també conté un ossari on s’hi havien enterrat gairebé cent persones. Una d’elles, precisament, era la propietària del crani que ens ocupa. Va ser desenterrada el 2016 i, pel que van concloure les primeres anàlisis, pertanyia a una dona que havia mort amb més de 65 anys. El que encara va sorprendre més, però, van ser les marques a tots dos costats del crani, just darrere les orelles. Els arqueòlegs de seguida van pensar que eren marques d’una operació quirúrgica feta per algú amb alguns coneixements d’anatomia.
L’article afirma que la dona va sobreviure a la primera cirurgia i que, un temps després, va ser sotmesa a una altra, sense que es pugui saber quant de temps havia passat entremig. Tot i això, les marques de cirurgia a tots dos ossos temporals indiquen que ens trobem davant del primer cas conegut de mastoidectomia radical de la història de la humanitat, un procediment que es va practicar durant milers d’anys. No és, però, la primera cirurgia: el dubtós honor en aquesta matèria el té la trepanació cranial, de què hi ha molta documentació al llarg de la història. Fins i tot al mateix jaciment del Dolmen del Pendón, s’han trobat cinc cranis amb marques de trepanació, una operació a la qual, a més, sembla que van sobreviure.
Un procediment complicat
Pel que fa a la dolència que va motivar aquesta operació auditiva, els investigadors van mirar de determinar-la. Després de descartar altres opcions, van arribar a la conclusió que el més probable és que fos una infecció aguda de l’oïda mitjana que s’havia escampat fins al mastoide. Aquest tipus d’infecció és fàcil de diagnosticar per la inflamació, l’envermelliment i l’acumulació de mucositat a l’orella. Sense tractament, aquest tipus de problema pot derivar, fins i tot, en una meningitis, i de fet va ser una de les primeres causes de mort infantil fins l’aparició dels antibiòtics.
L’operació a què va ser sotmesa aquella dona, sembla, va consistir a tallar rere l’orella i taladrar l’os fins a accedir a l’oïda mitjana. Després, es va retirar el teixit infectat, es va cosir el tall i es va embenar la ferida. Aquesta operació devia ser extraordinàriament dolorosa, i és per això que pensen que, o bé hi havia moltes persones subjectant la dona, o bé li havien donat alguna substància que li alterés la percepció o la consciència. En aquella època sembla que ja es coneixien diverses drogues, entre elles l’opi, per la qual cosa no han descartat aquesta possibilitat.
Pel que fa a la fulla de pedrenyal, les marques s’haver estat sotmesa a temperatures d’entre 300 i 350ºC fa pensar que, durant l’operació, es va fer servir per cauteritzar ferides, un mètode que se sap que era emprat i que, de fet, ho va ser durant moltíssim temps.
