MonPlaneta
Trobat un orinal de l’època romana amb restes de paràsits intestinals
  • CA

Un equip d’investigadors de la Univeritat de Cambridge (Anglaterra) i la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà) han presentat en un article a la revista ‘Archaeological Science Reports’ el descobriment d’un orinal de l’època romana. Gràcies a la identificació d’ous de paràsits intestinals al seu interior, els científics han pogut confirmar l’ús que es donava a aquell recipient de ceràmica, una de les restes més habituals als jaciments de l’època.

L’orinal té uns 1.500 anys d’antiguitat i ha estat trobat entre les restes d‘una antiga vila romana a Gerace (Sicília). Tot i que va ser descoberta el 1994, les excavacions importants no van començar fins el 2013. Segons sembla, un terratrèmol durant la segona meitat del segle V va deteriorar greument el complex, especialment els banys, que finalment van ser abandonats. Aquí és on es va trobar el recipient, semblant a molts altres trobats en jaciments semblants i que se sospitava que podrien haver estat orinals. Fins ara, però, no s’havia pogut demostrar.

La capa mineralitzada a l'interior del recipient | University of Cambridge
La capa mineralitzada a l’interior del recipient | University of Cambridge

Com que en aquests banys no hi havia latrina, els investigadors van concloure que aquest orinal devia ser fet servir per les persones que vivien a la casa o feien ús de la instal·lació. A l’interior, el recipient de ceràmica tenia capes mineralitzades que van ser analitzades, separant el que semblaven restes biològiques de la resta. A través d’anàlisis, van poder confirmar que hi havia ous de tricocèfal, un paràsit causant d’una malaltia anomenada tricuriosi, que pot provocar dolor abdominal, nàusees, diarrea i anèmia.

Un dels ous de tricocèfal trobats a l'orinal | University of Cambridge
Un dels ous de tricocèfal trobats a l’orinal | University of Cambridge

La identificació d’aquests ous va pràcticament confirmar que l’ús del recipient havia estat com a orinal, tal com sospitaven els investigadors tant pel lloc on va ser trobat com pel fet que, als banys d’aquella vila, no hi hagués una latrina construïda específicament per a aquestes necessitats fisiològiques. Els descobriments d’aquest tipus sovint són molt útils per conèixer tant l’alimentació en temps passats com també les condicions d’higiene i les malalties que patien els humans en aquell moment.

Més notícies
Dibuix de l'aspecte que devia tenir el vàter al complex del palau | Yaniv Korman
Les elits del Jerusalem de fa 2.700 anys tenien paràsits intestinals
Les anàlisis d'un lavabo trobat en un antic palau troben restes d'ous de diversos cucs
El vàter de 2.700 anys d'antiguitat trobat a Jerusalem | IAA
Descobert un vàter de luxe de fa 2.700 anys a Jerusalem
És de finals del Regne de Judà, abans de la invasió dels assiris
El tauler de pedra trobat a Oman | PCMA / UW
Troben un joc de taula de 4.000 anys d’antiguitat
Ha estat descobert a Oman i podria ser un antecessor del Joc Reial d'Ur de l'antiga Mesopotàmia
La batalla d'Egusa | Dickinson College
Un vaixell enfonsat fa 2.200 anys esdevé una màquina del temps ecològica
Era al fons del mar des de la Primera Guerra Púnica i actualment h viuen més de 100 espècies animals
Recreació de soldats romans d'època imperial | Wikimedia Commons
Els arqueòlegs busquen l’indret on Cató va lluitar la batalla d’Empúries
Aquesta derrota dels ibers el 195 a.C. va suposar l'inici de la romanització de Catalunya

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa