Un equip d’investigadors ha anunciat el descobriment de gairebé 200 vèrtebres humanes enfilades en pals en un jaciment al Perú. Segons han explicat a la revista ‘Antiquity’, és la primera vegada que es troben proves d’aquest tipus de tractament dels morts a la regió. Els pals, datats entre 1450 i 1650, contenen cadascun les vèrtebres d’una sola persona.
La troballa s’ha fet a la vall de Chincha, al sud de la costa del Perú. Concretament, eren a grans tombes indígenes, anomenades “chullpas”, i que són de l’època de l’arribada dels castellans a Amèrica del Sud. Les an“alisis de les vèrtebres han revelat, també, que les vèrtebres són d’adults i persones joves. La datació indica que aquests enterraments es van fer durant uns anys en què la colonització va dur la fam i les epidèmies entre els indígenes, que es van veure delmats.
Per si això fos poc, alguns descobriments anteriors van revelar que centenars de tombes de la regió havien estat saquejades, probablement per europeus que volien recuperar l’or i la plata amb què podien haver estat enterrats els cadàvers. De fet, és possible que la pràctica d’enfilar les vèrtebres en bastons, que després eren insertats a la base dels cranis, fos una manera de restaurar en la mesura del possible l’aparença original dels cossos després d’un saqueig. La datació per carboni, que indica que les vèrtebres van ser enfilades després del primer enterrament dels cossos, dóna suport a aquesta teoria.
Així doncs, i tenint en compte la importància de la integritat dels cossos després de la mort en les cultures de la regió, aquesta podria haver estat la resposta a la destrucció de les tombes per part dels conqueridors. Una manera de mantenir les seves creences religioses i adaptar els seus rituals funeraris a una situació desesperada durant les darreres dècades d’existència de la seva cultura tal com havia estat abans de la “descoberta” d’Amèrica.