Un equip d’investigadors ha descobert l’origen de la daga que va ser enterrada amb el faraó Tutankhamon quan, amb només uns divuit anys, va morir pels volts del 1323 abans de Crist. La seva tomba, descoberta ara farà un segle, va ser una de les troballes més espectaculars de l’arqueologia i l’egiptologia, especialment pel seu estat de conservació, i el destí dels qui van participar a l’excavació ha estat la matèria d’una de les llegendes modernes més conegudes.
En un article a la revista ‘Meteoritics & Planetary Science’, els científics plantegen que és molt possible que la daga que va acompanyar el jove faraó en el seu viatge al Més Enllà fos un regal d’un regne llunyà. Per començar, l’Edat del Ferro, quan els humans van tenir capacitat de treballar aquest metall, va començar pels volts del 1200a.C. Abans, però, a l’Edat de Bronze, ja hi havia armes de ferro, en aquest cas fetes gràcies al que havien extret de meteorits caiguts a la Terra.
La daga de Tutankhamon és un d’aquests exemples, una arma meteorítica molt ben conservada i que, des de la seva troballa, ha despertat moltes preguntes. Tant el seu disseny com el seu mètode de fabricació han fet dubtar els investigadors del seu origen, i és per això que, ara, se’n va fer una anàlisi química, duta a terme al mateix Museu Egipci del Caire.
Les impureses i els patrons detectats al material de la daga confirmen que el ferro amb què es va fabricar es va extreure d’un meteorit, amb algunes característiques molt habituals en armes d’aquest tipus. El fet que aquests trets es conservessin tan bé, a més, fa pensar als investigadors que la fulla va ser forjada a temperatures baixes, de menys de 950ºC.
Les anàlisis del mànec, però, són les que han donat més informació sobre el seu origen i que han permès als científics elaborar la seva hipòtesi sobre com aquesta daga va anar a parar a mans del jove faraó. Elaborat amb or, el fet que hi hagi restes de calç però no de sofre els ha indicat que van fer servir el primer material, en comptes de guix, com a adhesiu per a les seves decoracions. La calç, però, no va començar a ser emprada a Egipte amb aquesta finalitat fins el període Ptolemaic, gairebé mil anys més tard.
Aquest material, però, no només indica que la daga no és de fabricació egípcia sinó que podria indicar d’on va sortir. Els investigadors afirmen que prové de l’antic regne dels Mitanni, que se situava entre les actuals Síria i Turquia. De fet, en una carta de l’època que ha arribat fins els nostres dies, s’afirma que el rei de Mitanni va regalar a Amenhotep III, l’avi de Tutankhamon, una daga de ferro amb un mànec d’or que és, amb tota probabilitat, el mateix amb què va ser enterrat el faraó.
