La caiguda del nivell del mar va provocar la fi d’una de les civilitzacions costaneres més duradores de l’Amèrica precolombina. Coneguda com la cultura dels sambaqui, va tenir el seu màxim esplendor entre fa 8.000 i 2.000 anys. Després, les seves poblacions es van dispersar per raons que han estat desconegudes fins ara, quan les ha revelat un equip de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tal com expliquen a un article a ‘Scientific Reports’, els investigadors van viatjar al Brasil i van dur a terme una tasca exhaustiva de datació per radiocarboni i els marcadors isotòpics de jaciments arqueològics de la costa sud del país. Molts d’aquests indrets eren cementiris col·lectius de comunitats pescadores dels sambaqui, on hi ha centenars de cossos acompanyats de peix i marisc, que eren deixats com a ofrenes.
La datació mostra que, a partir de fa 2.200 anys, la freqüència d’aquests monuments cau en picat, coincidint amb una caiguda del nivell del mar que va canviar els ecosistemes costaners. Així, el mitjà que havia sostingut aquelles societats va canviar radicalment, reduint en volum i la predictibilitat dels recursos disponibles i obligant les poblacions a dispersar-se per assegurar-se la provisió d’aliments.
Així, fa aproximadament 2.000 anys, aquella civilització pràcticament havia desaparegut. Gran part de la població va fugir però, curiosament, els qui van quedar per la zona no van abandonar la pesca com el seu mitjà de vida sinó que van intensifica la seva activitat. A més, van canviar les seves pràctiques, pescant cada vegada més depredadors com ara taurons o rajades.
Els científics conclouen que, després de la baixada del nivell del mar, les pràctiques de subsistència van passar d’estar basades en la comunitat a estar-ho en la família. És a dir que cadascú va començar a mirar molt més per ell mateix i pels seus en adonar-se que no hi havia prou menjar per a tots.
