Un equip d’investigadors de l’Institut de Big Data de la Universitat d’Oxford, a Anglaterra, ha creat l’arbre genealògic més gran que s’ha fet mai. Combinant ADN modern i antic, han creat una enorme xarxa que mostra quins gens comparteixen els individus i permet saber qui eren i on vivien els avantpassats de qualsevol persona, cosa que ajudarà a entendre millor tant la història humana com l’evolució.

L’arbre, que ha estat presentat mitjançant un article a la revista ‘Science’, pot mostrar quines parts del genoma comparteixen dues persones i en quines difereixen, unificant la genealogia fins a traçar els avantpassats de tota la humanitat i mostrar com estem relacionats els uns amb els altres. Així, qualsevol persona que tingui la seva pròpia informació genètica la pot comparar i conèixer els origens i les migracions dels seus avantpassats i per què té uns gens i no uns altres. Tota la història de la humanitat a través de l’ADN.

Centre de dades  | BalticServers
Centre de dades | BalticServers

Fins ara, ha estat difícil combinar les diverses bases de dades disponibles, els genomes antics i els moderns, i trobar com gestionar una quantitat tan enorme d’informació. Els investigadors d’Oxford han creat algoritmes que permeten combinar genomes en una sola eina, construint l’estructura d’un arbre genealògic que fa 30 anys que es considerava una possibilitat que no acabava de concretar-se mai. A dia d’avui, consta dels gens de 3.609 individus de 215 poblacions i que abasten un període de més de 100.000 anys, però el sistema permet que, en el futur, s’hi afegeixi el genoma de milions de persones més.

L’arbre, tal com explica l’article on s’ha presentat, confirma algunes conclusions que ja coneixíem, com que la majoria de l’evolució humana va tenir lloc a Àfrica abans d’una migració que va començar fa uns 100.000 anys. Allà, de fet, és on hi ha més diversitat genètica. A més, però, també sembla indicar l’existència d’algunes migracions que desconeixem. Els gens, per exemple, apunten que hi va haver humans a Amèrica del Nord abans del que pensem, obrint una possible línia d’investigació.

Mapa de migracions fet a partir de les dades de l'arbre genealògic | Universitat d'Oxford
Mapa de migracions fet a partir de les dades de l’arbre genealògic | Universitat d’Oxford

Justament, els investigadors esperen que aquest arbre sigui un recurs per a la comunitat científica, i és per això que l’han posat a disposició perquè es pugui descarregar juntament amb les seves instruccions d’ús. Amb ell es podran respondre preguntes específiques sobre algunes migracions, ajudant tant a l’estudi de l’evolució com, fins i tot, al de la història. També suposa l’existència d’un nou mètode per saber com de relacionat està l’ADN de les persones, permetent, en teoria, que en un futur proper es pugui conèixer amb força precisió el “parentiu” entre dos individus qualsevols.

Finalment, és clar, aquest arbre també serà de molta utilitat a l’hora de traçar l’origen i la dispersió dels gens responsables tant d’algunes malalties com de les predisposicions a patir-ne d’altres, ajudant enormement la medicina.

Més notícies
La Grotte Mandrin, on s'ha fet el descobriment | Wikimedia Commons

L’extinció dels neandertals podria no haver estat causada pels humans

Un nou descobriment posa en dubte aquesta idea, que havia estat força acceptada fins ara
:  - Mobile
Reproducció d'una femella adulta d'Homo erectus

Una nena gegantina, el fòssil d’homínid més antic de l’Orient Mitjà

Té 1,5 milions d'anys i indica que l'expansió fora d'Àfrica podria haver estat en onades migratòries
:  - Mobile
Reproducció d'una femella adulta d'Homo erectus

Menjar carn potser no va ser tan important en l’evolució humana

Un nou estudi contradiu la teoria que posa en aquesta diferència en l'alimentació "allò que ens va fer humans"
:  - Mobile
La petjada misteriosa trobada a Tanzània, en una imatge de 1978 i una d'actual | Universitat Dartmouth

Unes petjades que es pensava que eren d’ós són d’un homínid desconegut

Van ser descobertes el 1978 i tenen més de 3,5 milions d'anys d'antiguitat
:  - Mobile
Reconstrucció de l'aspecte que devia tenir originalment la tomba | Museu Corinium

L’ADN permet construir l’arbre genealògic més antic del món

Un estudi fa un gran avenç en la comprensió de les societats de l'època
:  - Mobile
Leonardo da Vinci | Wikimedia Commons

Identifiquen catorze descendents vius de Leonardo da Vinci

La reconstrucció del seu genoma podria permetre a la ciència esbrinar d'on provenia el seu geni
:  - Mobile
Electrocardiograma | Pixabay

Identifiquen set variants genètiques que determinen el risc de patir arítmies cardíaques

L'estudi analitza 86 pacients amb la síndrome Brugada
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix