Una errada en la identificació d’unes petjades trobades el 1978 a Tanzània va dur a confondre un homínid desconegut fins ara amb un ós. Amb uns 3,66 milions d’anys d’antiguitat, aquestes petjades eren molt a prop d’unes altres que, aquestes sí, van ser identificades com d’un exemplar d’Australopitecus afarensis, l’espècie a què pertanyia la famosa Lucy.
En un principi, les petjades es va pensar que les havia deixat un ós jove alçant-se sobre dues potes. Així de diferents eren aquelles empremtes de les que deixaven els australopitecs. A la revista ‘Nature’, però, un equip d’antropòlegs rebat aquesta afirmació i considera que allò són les petjades d’un altre homínid ancestral que caminava sobre dues cames. Això, a més, apuntaria que l’evolució de la nostra manera de caminar es va desenvolupar d’una manera molt més complicada del que ens pensàvem.
Així doncs sembla que, en aquell indret d’Àfrica i en el mateix moment, hi havia dos homínids amb peus molt diferents i que caminaven molt diferent però tots dos, això sí, dempeus. Per tant, sembla que el caminar dels humans va tenir un desenvolupament molt menys lineal del que es creia. Fins ara, de fet, es creia que l’origen havia estat un de sol.
En el cas d’aquestes petjades, tenen una forma molt peculiar i que indica un moviment d’allò més curiós, com si caminés posant un peu just davant de l’altre. És per això que, d’entrada, es va pensar que podien ser les empremtes d’un ós jove. Ara, però, han estat reanalitzades i s’han comparat amb les d’óssos negres, ximpanzès i humans moderns, a més de mirar vídeos d’óssos. Com que aquestes són les úniques petjades atribuïdes a aquest animal que hi ha a la zona, i tenint en compte que els óssos es posen dempeus menys de l’1% del temps, sembla que la hipòtesi inicial queda descartada.
Les característiques de la petjada, d’altra banda, mostren una combinació de característiques que, per bé que estranyes, l’apropen als homínids: el primer i el segon dit són d’una llargada semblant però el primer és molt més gran, la resta de marques dels dits són contínues i el taló és ample. Tot i així, les petjades són més amples i curtes del que s’esperaria, i el dit gros sembla més a prop del dels grans simis que no pas dels nostres. En qualsevol cas, qui les va deixar era un homínid i, segons sembla, un de petit, que no devia medir més de 90 centímetres.
