Un nou estudi posa en dubte la teoria que l’augment del consum de carn dels nostres avantpassats va ser “allò que ens va fer humans”, marcant la nostra evolució. El treball, publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, resta importància a aquest factor, plantejant dubtes sobre alguns detalls i complicant la resolució a la pregunta de què va separar-nos tant de la resta de primats.

Està força clar que, entre fa 2 i 3 milions d’anys, els nostres avantpassats van començar a fabricar eines de pedra i que les feien servir per tallar carn, i també que a partir d’aquest moment la seva dieta va canviar. El que no ho està tant és quina influència va tenir això en l’augment del volum del cervell d’aquells primats i si la raó va ser l’augment de consum de carn.

Reproducció artística d'humans primitius
Reproducció artística d’humans primitius

A l’estudi, els científics afirmen que les dades existents no poden demostrar que el consum de carn augmentés després de l’aparició de l’Homo erectus, el primer en què es va detectar aquest increment del volum cerebral. La relació entre dues coses podria, doncs, ser purament casual i fruit d’un biaix més que no pas d’una realitat.

Els investigadors van examinar dades de 59 jaciments de l’est d’Àfrica d’entre fa 2,6 i 1,2 milions d’anys. En molts d’ells, hi havia ossos d’animals amb marques de talls fets amb eines. En comparar el potencial per a la conservació de fòssils i la quantitat de marques de talls que s’han conservat, van concloure que l’abundància de restes no indica necessàriament un augment del consum de carn sinó que també pot ser resultat d’una mostra esbiaixada.

El cap de porc localitzat al jaciment del Castellar de La Llacuna  | ACN
El cap de porc localitzat al jaciment del Castellar de La Llacuna | ACN

Aquest estudi, però, també té qui el rebat. En declaracions a la cadena nord-americana NBC, Fred Spoor, professor d’anatomia evolutiva a l’University College de Londres (Anglaterra) en critica la metodologia, especialment la mida del cervell com a tret definitori de l’Homo erectus. A més, també cal tenir en compte que en aquesta espècie es va reduir la mida dels molars, cosa que podria indicar un canvi d’una dieta basada en plantes a una altra amb més carn.

Així doncs, el misteri continua sense haver-se tancat, i caldrà continuar investigant per saber, realment, quina importància va tenir la incorporació de la carn a la dieta dels nostres avantpassats en el desenvolupament que els va dur a ser humans moderns.

Més notícies

Els humans van alimentar-se gairebé només de carn durant dos milions d’anys

Un estudi que reconstrueix la nutrició dels nostres avantpassats indica que, fins l'extinció de la megafauna, els homes i dones de l'edat de pedra no van començar a menjar més vegetals
:  - Mobile
Vaques alimentant-se a una granja

Una dieta amb menys carn pot tenir un efecte enorme en el canvi climàtic

Combinada amb la renaturalització d'antics camps de conreu, podria retirar fins a 100.000 milions de tones de CO2 en 80 anys
:  - Mobile
Carnisser

Diverses maneres de reduir la carn a la dieta: pros i contres

La seva substitució per vegetals, peix o una dieta vegana té impactes diferents en la salut i el medi ambient
:  - Mobile
Aliments típics de la dieta mediterrània  | Wikimedia Commons

La dieta mediterrània pot reduir un 72% els gasos d’efecte hivernacle

La indústria alimentària és una de les principals fonts d'emissions que contribueixen a l'escalfament global
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix