Les anàlisis de l’ADN d’una tomba de fa 5.700 anys a Anglaterra han permès que un equip de científics construeixi l’arbre genealògic més antic del món. Les restes enterrades pertanyien a cinc generacions contínues d’una gran família. La majoria dels cossos trobats, de fet, son els descendents de quatre dones que van tenir fills amb el mateix home.
Tot i que, tal com expliquen en un article a la revista ‘Nature’, sembla clar que el dret a ser enterrats allà venia, precisament, de la posició social que devia ocupar aquell home, la distribució dels cossos a la tomba depenia de quina de les seves dones era la seva avantpassada.
Així doncs, sembla que la descendència d’una matriarca important també era rellevant en aquelles societats. Gràcies a l’arquitectura aquesta tomba i a altres de semblants, de fet, s’estan aprenent moltes coses sobre com funcionaven les relacions de parentiu entre els habitants de la Gran Bretanya de fa gairebé 6.000 anys, just després de l’arribada de l’agricultura.
Les anàlisis també mostren que, a més de familiars de sang, també s’hi havien enterrat fills adoptats a la família perquè la seva mare havia tingut fills amb un dels homes que descendien del fundador de la “dinastia”. El seu pare biològic, és clar, no va ser enterrat allà. En canvi, el fet que hi hagi enterrades dues nenes que van morir de petites però cap descendent adulta del fundador indica que, si van ser enterrades, ho van ser a la tomba de l’home amb qui tinguessin fills, si en van tenir.
Tot i la importància d’aquest estudi, també deixa obertes moltes qüestions. Una és, precisament, on van anar a parar les noies de la família. Una altra és quina importància social i econòmica havia de tenir una família per tenir un túmul funerari d’aquestes dimensions i, també, quins costums regien els enterraments de la resta de la població, amb algunes teories apuntant a la cremació.
