Un equip d’investigadors de la Escola Federal Politècnica de Zuric, a Suïssa, ha traçat un full de ruta que, segons afirmen, pot permetre crear una economia sostenible del plàstic. En un article publicat a ‘Nature Sustainability’, expliquen com el reciclatge però també l’ús de la biomassa i del diòxid de carboni són les claus per canviar la nostra relació amb aquests materials de què és difícil de prescindir però que tenen un impacte enorme tant en el canvi climàtic com en el benestar dels ecosistemes del món.
Un material imprescindible
Al cap i a la fi, el plàstic és a tot arreu i, a dia d’avui, és imprescindible per a les nostres societats. Tenen molts avantatges, com ara la seva versatilitat i el seu baix preu, però també inconvenients molt importants. D’una banda, es fan amb combustibles fòssils. De l’altra, tant la seva producció com la seva incineració alliberen grans quantitats de CO2 a l’atmosfera. Per tant, s’ha de fer alguna cosa, i durant els darrers anys s’ha parlat molt de la circularització de l’economia del plàstic, reciclant-ne tant com es pugui. Teòricament això podria eliminar la necessitat de petroli, però és possible tancar completament el cercle?
Responent una pregunta molt complicada
Per respondre a la pregunta, aquests investigadors han examinat la cadena de valor completa dels 14 plàstics més habituals, que suposen un 90% de la producció mundial d’aquests materials. Així, per primer cop, han mirat de veure si aquesta indústria pot, en algun moment, respectar completament el planeta. Així, a més de l’energia i el clima, també tenen en compte els impactes al sòl i a l’aigua, als ecosistemes i a la biodiversitat.
El resultat, en resum és que sí, l’economia del plàstic podria circularitzar-se i ser sostenible. Per això, però, caldria reciclar com a mínim el 74% del plàstic del món. Una xifra increïble si tenim en compte que a Europa, un dels indrets amb els millors indicadors en aquest sentit, a dia d’avui amb prou feines s’arriba al 15%. A més, però, els processos de reciclatge s’haurien de millorar perquè fossin més eficients i, és clar, trobar maneres de recuperar els plàstics que, a dia d’avui, es consideren no-reciclables.
Pel que fa al 26% restant de plàstics que no es reciclarien, caldria carboni per compensar-ho, que es podria extreure del CO2 capturat dels processos de combustió o bé directament de l’atmosfera i, també, de la biomassa. Així doncs, amb el reciclatge no n’hi hauria prou i, a més, arribar al 74% és un objectiu pràcticament impossible d’assolir abans del 2030. Per als responsables d’aquest treball, però, el 2050 pot ser un objectiu més realista.
Un canvi enorme i que demanaria la implicació de tothom
El problema, però, és que si la tendència actual continua fins el 2050, amb el reciclatge no n’hi haurà prou amb millorar els processos de reciclatge. És per això que els investigadors apunten que, a més de fer baixar la demanda, caldria donar un valor diferent al plàstic. Actualment es considera barat i d’usar i llençar i, per a ells, hauria de ser considerar com el que és, un material d’alta qualitat que podria ser una mica més car i ser aprofitat al màxim. A més, també recomanen que els productors i els recicladors tinguin una relació més estreta per complir les seves responsabilitats i, a més, participar plegats d’un cicle tancat del plàstic.
