Un equip internacional d’investigadors ha anunciat que ha aconseguit convertir el plàstic més fabricat del món en diamants. Segons expliquen en un article a ‘Science Advances’, la transformació s’aconsegueix fent servir un làser i podria tenir aplicacions molt importants i diverses.
D’ampolles a diamants
El tereftalat de polietilè, més conegut com a PET, és el plàstic més comú a la nostra vida diària, sent emprat, per exemple, tant pels envasos d’alguns aliments com per a ampolles. Fins i tot s’ha plantejat fer-lo servir com a substitut del PVC en la fabricació de discos de vinil. Doncs bé, aquest mateix plàstic, sotmès a una pressió d’un milió de cops la de la Terra i escalafat a milers de graus, es converteix en nanodiamants.
L’experiment confirma una teoria sobre el cosmos
D’entrada, això demostra que als gegants glaçats del Sistema Solar, com ara Urà i Neptú, hi poden ploure diamants, ja que les temperatures, pressions i elements químics presents són semblants als de l’experiment que s’ha dut a terme al nostre planeta. A més, però, aquest estudi també obre la porta a reciclar plàstic per fabricar nanodiamants que poden servir, entre d’altres, en aparells quàntics.
Una nova manera de crear diamants artificials
Durant els experiments, els investigadors van aplicar làsers a mostres de plàstic. Cada raig va crear una ona de xoc a través del material, augmentant la temperatura i la pressió al seu interior. En analitzar-lo amb raigs X van observar que, efectivament, s’havien format nanodiamants al seu interior.
Fins ara, s’havia pogut crear diamants artificials comprimint compostos d’hidrogen i carboni però el PET, tot i que és un hidrocarbur, també conté oxigen. És per això que poder crear-ne a partir d’ell fa pensar que pot passar de manera natural a planetes no gaire llunyans. De fet, fins i tot sembla que l’oxigen ajuda a la formació de diamants, ja que es combina amb l’hidrogen i deixa lliure el carboni, que és el que forma els diamants.
La fabricació de nanodiamants, fins ara, es feia mitjançant explosius, un procés que resulta tant perillós com difícil de controlar. Amb aquesta nova tècnica, en canvi, es podrien crear d’una manera més senzilla. El pas següent és trobar una manera senzilla i barata d’extreure aquests diamants, cosa que obriria la porta a donar un ús comercial al que, de moment, només és una curiositat científica.
