Un enzim, creat per enginyers i científics de la Universitat de Texas – Austin (Estats Units) pot eliminar en cosa d’hores o dies plàstics que, al medi natural, podrien arribar a trigar segles a degradar-se. Aquest avenç, presentat en un article a la revista ‘Nature’, podria suposar tota una revolució en el reciclatge, processant milers de milions de tones de plàstic que, a dia d’avui, són als abocadors d’arreu del món i/o contaminant les terres i les aigües del planeta.

Possibilitats infinites

Així doncs, un enzim, una proteïna que actua com a catalitzador de processos biològics, podria ser la clau que solucionés un dels problemes ambientals més grans que patim. Recuperant i reutilitzant els plàstics a nivell molecular, les grans indústries del món podrien reduir enormement el seu impacte ambiental, amb unes possibilitats que, en un comunicat de la mateixa universitat, el professor Hal Alper ha definit com a “infinites”. Més enllà dels residus, cada sector productiu té una oportunitat de llençar-se a reciclar els seus productes i integrar fins i tot el plàstic en una economia circular.

L’objectiu d’aquest projecte ha estat el PET, un polímer molt emprat als envasos de tot tipus de productes i també a algunes fibres i teixits, fins al punt que suposa un 12% de tots els residus globals. L’enzim duu a terme un procés circular consistent a trencar el plàstic en parts més petites i després tornar-les a ajuntar, en un procés que permet trencar completament els plàstics en només 24 hores, en alguns casos.

Reciclatge de residus de plàstic | Plastics Europe
Reciclatge de residus de plàstic | Plastics Europe

Un problema ambiental de primer ordre

Reciclar és una de les maneres més evidents de reduir els residus de plàstic, però a nivell global no s’ha ni reciclat ni el 10% del que s’ha produït. L’alternativa més comuna, si més no per treure’l del mig, és llençar-lo a un abocador o cremar-lo, un procés car, que consumeix molta energia i emet gasos nocius. Tot i que hi ha processos alternatius, el seu consum energètic els fa inviables.

Les solucions biològiques, en canvi, resulten molt més senzilles, i és per això que durant els darrers 15 anys s’ha estudiat molt en enzims que puguin ajudar a reciclar el plàstic. Tot i això, fins ara no s’havia trobat com fer que poguessin actuar a temperatures baixes perquè fossin fàcils de transportar i econòmicament rendibles.

Un avenç molt esperançador

La creació de l’enzim és fruit d’un treball amb un model d’aprenentatge automàtic que ha buscat noves mutacions a un enzim que generen naturalment alguns bacteris per degradar el PET, l’anomenada PETasa. Després, en un procés que incloïa 51 envasos de plàstic, cinc fibres i teixits de polièster i ampolles de plàstic, van provar l’efectivitat del nou enzim, que han batejat com a FAST-PETasa, comprovant que el procés de degradació no només es duia a terme correctament sinó que, a més, funcionava fins i tot a temperatures inferiors als 50ºC.

Un cop comprovades les possibilitats prometedores d’aquest enzim, el investigadors volen continuar treballant per augmentar-ne la producció perquè es pugui dur a terme a gran escala i preparar-lo per a l’ús tant industrial com ambiental. La tecnologia ja ha estat patentada i creuen que les seves aplicacions són moltíssimes, del reciclatge de residus acabats d’usar a l’eliminació de deixalles en entorns naturals. Un avenç quasi miraculós que, amb sort, podria canviar les nostres vides i les dels éssers vius de tot el planeta en cosa de pocs anys.

Nou comentari

Comparteix