Les ‘totebags’, les bosses de tela omnipresents des de fa uns anys, han passat de ser una operació publicitària a una amenaça seriosa per al clima. En un article publicat a la pàgina web de la Universitat Oberta de Catalunya, s’apunta com aquests objectes, que van començar com una forma de fer ‘greenwashing’, han esdevingut un gran problema.
Els seus usuaris perceben que aquestes bosses són una manera de fer servir menys plàstic, i és per això que tot tipus d’empreses públiques i privades n’han fet milions com a campanya de relacions públiques ‘barata’ per netejar la seva imatge. A més, són còmodes, resistents i es poden rentar. I no obstant això, apunta a l’article Neus Soler, professora col·labora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, el compromís amb el planeta “no és com pensa el consumidor”.
Les bosses de cotó no compleixen els estàndards de sostenibilitat i medi ambient
Citant dades de l’Agència del Medi Ambient del Regne Unit, perquè el rendiment ecològic d’una ‘totebag’ superi el d’una bossa de plàstic d’un sol ús, s’hauria de fer servir 131 vegades. El problema és que cadascú té entre 5 i 10 bosses de cotó a casa i que, quan se l’oblida a casa, n’acabarà comprant o li’n regalaran una altra. Així doncs, apunta Soler, no es compleixen “els estàndards de sostenibilitat i medi ambient”. El problema ha empitjorat a mesura que més i més marques, institucions i empreses s’han apuntat a la moda de les ‘totebags’ per fer-se percebre com a més sostenibles i, a més, permeten molta personalització, convertint qui les duu en anuncis ambulants.
I no obstant això, el cotó és el cultiu més brut per la despesa d’energia, aigua, ús de pesticides, impacte en els treballadors, en les aigües subterrànies i en la qualitat de l’aigua. “Molta gent no és conscient del que implica la gestió residual d’aquest material”, apunta a l’article el professor de la UOC Cristian Castillo, i “pocs traslladen aquests bosses a dipòsits tèxtils per fer-ne el tractament”, fent molt difícil que es processin com cal. Fins i tot, afegeix Soler, “la part impresa de les peces no es pot reciclar” perquè sovint són de PVC i cal retallar aquella part, dificultant “enormement” el reciclatge.
Les bosses reutilitzables de plàstic són més sostenibles
Per a Castillo, l’alternativa més sostenible són les bosses reutilitzables de plàstics, que requereixen menys consums, menys aigua i menys energia. De fet, segons el Ministeri de Medi Ambient i Alimentació de Dinamarca, cada bossa de cotó orgànic s’ha de fer servir 20.000 vegades (cada dia durant 54 anys) per compensar l’impacte general de la seva producció. I no obstant això, el ‘greenwashing’ continua per satisfer els interessos de les grans i petites empreses que volen millorar la seva imatge pública mostrant-se com a ‘defensores’ del medi ambient encara que, justament, estiguin fent el contrari.
