A través d’un nou informe fet públic a la cimera COP27, un grup d’experts de l’ONU ha volgut assenyalar les falses promeses en matèria climàtica de les grans empreses, bancs i fins i tot ciutats del món, que consideren que no són res més que ‘greenwashing’.
En aquest mateix document, que considera paper mullat la majoria de compromisos adquirits pel que fa a la reducció d’emissions, es proposen nous estàndards per tal de considerar creïbles aquestes promeses. Tota una llista de requisits que tenen la intenció de marcar clarament línies vermelles que distingeixin els compromisos reals dels que només volen confondre els legisladors, els inversors i també els consumidors.
“Poc més que eslògans buits”
Aquest grup d’experts va ser creat durant la cimera climàtica COP26, que va tenir lloc a Glasgow (Escòcia). Per ordre del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, 17 experts han analitzat les promeses de neutralitat en carboni de tot d’entitats no-estatals per establir quin nivell de confusió volguda contenien i fins a quin punt podien ser creïbles.
A la presentació dels resultats, la cap del grup, l’exministra de Medi Ambient del Canadà, Catherine McKenna, va etzibar davant de tot el món que “masses d’aquestes promeses de neutralitat són poc més que eslògans buits”, afegint que, a més, totes aquestes mentides “augmenten el cos que finalment haurà de pagar tothom”.
Recomanacions per fer reals les promeses
A dia d’avui, la gran majoria de les emissions de gasos d’efecte hivernacle estan cobertes per les promeses de reducció d’emissions, i els governs del món estan mirant d’endurir la legislació per frenar el canvi climàtic. No obstant això, els progressos són molt lents i, sovint, hi ha grups que decideixen anar directament als tribunals per enfontar-se als endarreriments de les grans empreses en aquesta matèria.
En aquest sentit, l’informe enumera una sèrie de recomanacions per assegurar que les promeses de les empreses són creïbles. Algunes són força evidents, com ara no permetre anomenar-se ‘neutral en carboni’ si continuen construint o invertint en infraestructures de combustibles fòssils o en desforestació. Altres, però, no ho són tant, com ara la compra de crèdits de carboni barats per compensar les emissions.
Així doncs, el document dona tant a les empreses com a la resta d’actors del món una llista de què és realment bo pel clima i, de retruc, deixa clar que les mesures que s’han posat en marxa fins ara no són les adequades malgrat que, com molts insisteixen a recordar, podria ser que ja fos massa tard.
