Les poblacions de tigres de l’Índia s’han recuperat molt notablement gràcies als esforços de conservació de l’espècie que s’han fet durant les darreres dues dècades, segons les darreres dades fetes públiques la setmana passada i de què s’ha fet ressò la cadena nord-americana CNN. Si l’any 2006 quedaven poc més de 1.400 exemplars, actualment n’hi ha més de 3.100, de manera que la població s’ha més que publicat en menys de 20 anys.
De 100.000 a uns 4.500 exemplars en un segle
El cert, però, és que a principis del segle XX hi havia uns 100.000 tigres a Àsia, mentre ara només en queden uns 4.500 un 70% dels quals, i això és molt destacable, són a l’Índia. El país, doncs, és tot un exemple dels grans èxits que poden donar els treballs per preservar espècies i una gran esperança per als països que volen mantenir la vitalitat dels seus ecosistemes i la biodiversitat que havien tingut abans que l’acció humana comencçes a causar estralls.
A l’Índia, precisament, aquestes dades coincideixen amb el 50è aniversari del Project Tiger, posat en marxa pel govern del país el 1973 per salvar l’espècie. Com va recordar el primer ministre, Narendra Modi, el país té “milers d’anys d’història relacionada amb els tigres”, que són considerats “germans per moltes tribus”. Així doncs, l’èxit aconseguit fins ara és una mostra que “un futur millor per a la humanitat només és possible quan el medi ambient està protegit i la biodiversitat continua creixent”.
Les grans amenaces del tigre
Als anys 40 del segle XX, les poblacions de tigres van començar a caure alhora que les humanes creixien exponencialment. L’expansió de l’agricultura, la desforestació i la construcció d’infraestructures van fragmentar-ne els hàbitats, un problema enorme per a uns animals solitaris que necessiten grans territoris per viure i caçar. De fet, a dia d’avui, només hi ha tigres a un 7% del territori que abans havia estat seu. Això, a més, ha augmentat els conflictes amb els humans, ja que els ha forçat a atacar-los o a entrar als pobles a buscar menjar. Un problema que no només afecta els tigres sinó, per exemple, també als elefants, una altra espècie en perill.
En el cas de l’Índia, és clar, a aquest factor se li suma l’enorme creixement de la població humana. Al cap i a la fi, s’espera que aquest any el país avanci la Xina com el més poblat del món, amb 1.400 milions de persones comparades amb els 547 milions de 1971. A això cal afegir-hi la caça furtiva de tigres per esport, consum o per a la medicina tradicional xinesa, malgrat que aquesta pràctica es va prohibir el 1972.
Una gran operació que s’enfronta a reptes molt importants
Per posar-hi remei, l’Índia ha creat 53 reserves que ocupen un espai de 75.800km2 des de l’inici del Project Tiger, que va començar amb només 9 espais protegits. Els governs han pagat i reallotjat pobles sencers per fer espai a aquests animals i han creat corredors de fauna per connectar els seus hàbitats fragmentats. No només això, sinó que s’ha invertit en drons, càmeres i programes informàtics per fer un seguiment de les poblacions i el seu comportament.
I no obstant això, les amenaces continuen sent moltes. D’entrada, l’emergència climàtica posa encara més pressió a hàbitats que ja eren vulnerables de per sí. A més, algunes reserves de tigres són “petites illes en un gran mar d’ús del sòl ecològicament insostenible”, segons el Fons Mundial per a la Natura (WWF), i la caça furtiva continua malgrat unes lleis molt estrictes. La recuperació observada, però, és una dada molt positiva, com també ho és que l’Índia estigui compartint les seves pràctiques amb altres països amb poblacions de tigres en retrocés com Tailàndia, Cambodja, Bangladesh o Bhutan.
