Un equip d’enginyers de la Universitat de Duke, als Estats Units, ha aconseguit crear els primers circuits electrònics impresos totalment reciclables. Demostrant que és possible fer un component molt important i relativament complex, el transistor, amb tres tintes basades en el carboni, aquests investigadors esperen haver donat el tret de sortida a una nova era d’electrònica reciclable que acabi amb l’enorme acumulació de deixalles derivades d’aquesta indústria. Tot i que saben que serà molt difícil substituir les tecnologies i aparells actuals, els investigadors esperen que aquesta nova tècnica pugui estendre’s i ser cada cop més emprada. Aquest avenç de la tècnica ha estat presentat en un article a la revista ‘Nature Electronics’.
Actualment, segons les Nacions Unides, menys del 25% dels milions de quilos d’aparells electrònics que es llencen cada any es reciclen, en part perquè és un procés difícil i costós on cal desmuntar aparells sencers per aconseguir petites parts de coure, alumini o acer. El silici dels xips, a més, no es pot recuperar. Aquí és on rau una de les principals innovacions dels enginyers de Duke: crear un transistor totalment reciclable elaborat amb tres tintes basades en el carboni i que pot ser imprès fàcilment en superfícies flexibles i respectuoses amb el medi ambient. Pel que fa als semiconductors i conductors, es fan servir nanotubs i grafè. L’element determinant, però, va ser el desenvolupament d’un derivat de la fusta anomenat nanocel·lulosa, que és biodegradable i que ja existia però mai no s’havia fet servir com a tinta. Amb la combinació de totes aquestes tècniques, s’ha aconseguit fer circuits impresos perfectament funcionals i que es poden emprar en molts contextos diferents.
Per reciclar-los, s’han de submergir en una sèrie de banys, fer-los vibrar amb ones sonores i centrifugar la solució resultant. Així, els nanotubs i el grafè es recuperen gairebé en un 100% i es poden tornar a fer servir per imprimir en circuits nous. Pel que fa a la nanocel·lulosa, com que està feta de fusta, es pot reciclar juntament amb el paper on es trobava impresa. Pel que fa al transistor, un component relativament complex, aconseguir que sigui reciclable és una passa importantíssima perquè aquesta tecnologia sigui emprada comercialment en aparells simples, com per exemple monitoritzant l’ús d’energia d’un edifici, en pegats per controlar les constants vitals d’un pacient… Tot i que encara som lluny de poder fer un processador d’ordinador imprès i 100% reciclable, estem anant en la bona direcció per a una revolució electrònica verda.
