Els residus electrònics són el tipus de deixalles que més augmenta, i cada any hi ha, aproximadament, un més 5% d’aquests residus formats, en gran part, per telèfons mòbils i bateries electròniques. A l’hora de reciclar-los, a més, és complicat, perquè cal separar tots els metalls que els composen. És per això que, a dia d’avui, només es reciclen un 11% dels residus electrònics que es generen al món i que la resta acaben llençats en abocadors on, malgrat ser tòxics, s’acumulen sense control arribant, fins i tot, a ser enviats a països del Tercer Món sota el pretext de ser donacions d’aparells.
Al camps de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, un equip d’investigadors estan arribant al final d’un projecte que fa anys que dura i que se centra en el reciclatge de metalls. De moment ja han aconseguit la patent a l’Estat i són a punt d’aconseguir la internacional. Aquest treball, conegut entre el sector com el projecte ‘menja mòbils’, es podrien reciclar fins al 40% dels metalls de què es composen els dispositius electrònics.
Segons Toni Dorado, líder del projecte, el que vol l’equip és “solucionar un repte” d’una societat com la nostra, “altament consumidora d’energia”. És per això que han creat el disseny d’una planta semiindustrial de reciclatge d’aquests metalls, on les deixalles electròniques entren per una banda i, a l’altra, en surten alguns dels metalls més valuosos, completament separats. Aquesta tecnologia podria ser emprada per tot tipus d’empreses de gestió de residus que, a dia d’avui, els envien al centre d’Europa. Així, es podrien recuperar més metalls que fins ara i sense enviar els residus a l’estranger, aconseguint, per tant, crear llocs de treball ‘in situ’. Més enllà d’això, però, aquest projecte aprofundeix en l’economia circular i és una alternativa sostenible a la que es duu a terme al centre d’Europa.
El projecte ja ha aconseguit la patent a l’estat espanyol i és a punt d’aconseguir la internacional, que l’assenyalaria com un treball únic al món, i malgrat això, Toni Dorado no pot fer altra cosa que lamentar “la poca” aposta en investigació que fan tant el govern espanyol com el de Catalunya. “No és que no tinguem gent capacitada per portar grans projectes sinó que tenim molt poc finançament”. Així, es lamenta, “tenim poques convocatòries, molt competitives i moltes queden al calaix. Estem perdent moltes oportunitats”. “Quan es millora en innovació, es milloren els llocs de treball i l’economia d’un país”, rebla.
