En el futur, un bolet podria ser la matèria primera a partir de la qual fabricar materials que siguin una alternativa a l’ús de plàstics. En un article publicat a ‘Science Advances’, un equip d’investigadors ha estudiat a fons el ‘Fomes fomentarius’, conegut més popularment com a bolet d’esca, i l’ha presentat com la possible font de materials amb propietats molt diferents i que, a més, serien biodegradables i molt més sostenibles.
Una possible solució a un problema enorme
Si els bolets substituïssin el plàstic, la quantitat de deixalles que generem els humans es reduïria enormement. A diferència dels materials elaborats a partir de combustibles fòssils, molts dels quals són difícils de reciclar i que molt sovint acaben acumulant-se a les deixalleries o al medi ambient, els materials fets amb bolets no només serien biodegradables sinó que es podrien reciclar amb molta més facilitat.
El bolet d’esca, en aquest sentit, és perfecte per a això, ja que té l’avantatge que se’n poden extreure materials amb propietats molt diferents, de tous i esponjosos a durs i llenyosos. És per això que els investigadors s’hi han fixat, per entendre la seva arquitectura i avançar en el camí que ens pot dur a eliminar el plàstic, un dels problemes més importants que tenim a dia d’avui tant com a espècie com com a planeta.
Un bolet amb tres materials molt diferents
En estat salvatge, el bolet d’esca és un fong patogen dels arbres i se’l pot reconèixer perquè sembla com si una peülla de cavall estigués sortint de l’interior del tronc. Durant milers d’anys, com el seu nom indica, se l’ha fet servir per encendre foc, però el seu futur podria anar molt més enllà d’això i ser la base de materials ultralleugers i amb un rendiment altíssim.
El seu secret és que, a cada bolet, hi ha tres capes amb propietat molt diferents. La de fora, molt dura, es podria fer servir fins i tot per protegir parabrises contra els impactes. La del mig, que té un tacte agradable, podria emprar-se per substituir el cuir. La tercera capa, finalment, és semblant a la fusta. Amb aquests tres materials tan diferents, és lògic que es pensin en les moltes possibilitats dels bolets d’esca, un dels camps més interessants de la investigació en biomaterials.
Una possibilitat real però llunyana
Encara queda força, però, perquè els bolets siguin una alternativa real al plàstic. D’entrada, cal trobar una manera de produir-los com a conreu perquè, si es traiessin dels boscos, podrien tenir un impacte molt greu en els ecosistemes. A més, en cas que s’haguessin de cultivar en grans quantitats, probablement es voldrien modificar genèticament o bé per selecció artificial per modificar alguns trets i fer que els materials resultants fossin més bons, més barats o que es produissin en quantitats més grans.
Encara hi ha, a més, un altre problema que caldria resoldre. Els materials basats en bolets són biodegradables i una alternativa a les tones i tones de plàstics que van omplint les deixalleries del món, però també caldria assegurar-se que la seva durabilitat fos prou com per a l’ús que se li vulgui donar. En qualsevol cas, però, aquest darrer estudi és un cop d’ull a fons a un model de producció de materials que podria ser una gran alternativa en un futur no tan llunyà.
