Un altre avenç tecnològic que sembla cosa de novel·la de ciència-ficció: un material artificial que sent el seu entorn i s’hi adapta, prenent “decisions” sense cap intervenció humana. A la revista ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors de dues universitats nord-americanes han anunciat la creació d’aquest “metamaterial”, que incorpora tres funcions que es coneixen en materials que es troben a la natura: sensorialitat, processament d’informació i actuació o moviment.

Alguns exemples de materials amb aquestes propietats són les “mandíbules” de la Venus atrapamosques, que es tanquen quan noten que hi ha un insecte a prop; la pell dels camaleons, que canvia de color per adaptar-se al del seu entorn; o les pinyes, que modifiquen la seva forma segons la humitat de l’aire. Així, els investigadors han creat un material que respon als canvis externs, una tecnologia que podria tenir aplicacions militars, com ara el recobriment de superfícies de vehicles o la creació de vestits que s’adaptessin a l’entorn com a camuflatge òptic, o fins i tot controlar i fer disminuïr el soroll que fan els avions i també la vibració.

Drone  | Departament de Territori i Sostenibilitat
La tecnologia es podria fer servir en drons per millorar al seu funcionament | Departament de Territori i Sostenibilitat

El material fa servir un xip d’ordinador que controla el processament d’informació necessari per dur a terme aquestes accions i, després, fa servir energia elèctrica per controlar o manipular la conversió en energia mecànica. El proper pas de l’equip responsable d’aquest invent tan sorprenent és començar a provar-lo en entorns reals, donant-li funcions diverses per veure com respon als canvis del seus voltants. Una opció seria, per exemple, emprar-lo en un dron, que podria fer la seva funció de repartiment de mercaderies canviant la seva velocitat i la seva trajectòria segons la força i la direcció del vent o, fins i tot, la presència d’animals salvatges al seu voltant. Tota una creació que sembla sortida d’una pel·lícula o un videojoc però que qui sap si, d’aquí pocs anys, és present al nostre voltant.

Nou comentari