Un equip de la Universitat Johannes Kepler, a Àustria, ha aconeguit fabricar xips d’ordinador biodegradables fent servir pell de bolet com a material. En un article publicat a ‘Science Advances’, expliquen com ho han fet i com la seva proposta podria ser el primer pas cap a una alternativa als plàstics que fes l’electrònica molt més fàcil de reciclar i, per tant, molt més sostenible.
La pipa, un bolet que creix als arbres morts
Els investigadors volien fer servir materials derivats dels bolets per a altres usos, en el que és una de les seves àrees de treball. En estudiar la pell del bolet Ganoderma lucidum –conegut com a pipa–, es van adonar que també podia servir per substituïr el substrat que s’empra pels circuits elèctrics, que aïlla i refreda els metalls conductors que hi ha damunt seu i que, normalment, està fet de plàstics no degradables i que es llencen un cop fets servir.
Aquest bolet, que creix als troncs dels arbres morts tant al continent europeu com a l’est d’Àsia, té una pell protectora dura feta de miceli i que protegeix l’entorn on creix, és a dir, la fusta. Segons les anàlisis dels investigadors, aquest material és una mica menys aïllant que el plàstic però pot funcionar de manera correcta i segura amb circuits elèctrics i, si té un gruix semblant al del paper, pot suportar temperatures de més de 200ºC.
Un llarg i prometedor camí per recórrer
Aquesta pell, a més d’altres propietats interessants, es pot fer créixer damunt de residus de fusta i el procés de producció no necessita gaire energia ni té un cost elevat. Si no està exposat a la humitat pot durar molt de temps però en canvi, només que es llencés a un compostador d’un domicili, es degradaria completament en menys de dues setmanes.
Aquest treball és experimental i caldria treballar molt més abans no es pugui produir en massa, però els investigadors creuen que pot ser una alternativa sostenible als materials emprats actualment i que no tinguin circuits que hagin de durar molt de temps, com ara etiquetes NFC o monitors de control de la salut.
El fet de tenir molts residus de fusta, però, fa que hi hagi molt aliment pels bolets i que, per tant, es pugui circularitzar aquesta part de l’economia i donar-li una vida útil més llarga.
